Qui no paga abusa

Diu la dita popu­lar, tan d'aquest país tan rao­na­ble, que “qui paga mana”. És tan del país, la dita, que no és. És a dir, que no es pot con­su­mar si qui paga són els cata­lans i qui mana és l'Estat. La lògica cas­te­llana és tota una altra. Mana qui té la força, encara que no pagui. Per això, ahir Cristóbal Mon­toro va con­di­ci­o­nar el paga­ment de 3.000 mili­ons pen­dents del Fons de Liqui­di­tat Autonòmica a la bon­dat de la Gene­ra­li­tat. El govern de Cata­lu­nya haurà d'enviar a la inter­venció de l'Estat un exa­men exhaus­tiu de les seves des­pe­ses durant el 2015 i un altre de pre­vi­si­ons per al 2016. No fos cas que Artur Mas es gastés els diners que cor­res­po­nen al seu govern en par­ti­des que Mari­ano Rajoy i el seu con­si­de­rin obs­ce­nes. Com ara “estruc­tu­res d'estat”. Per a estruc­tu­res, l'Estat, el de debò, el d'ells. I encara Mon­toro té l'endi­mo­ni­ada barra d'afir­mar que no ha inter­vin­gut els comp­tes de la Gene­ra­li­tat. Com no els ha d'inter­ve­nir, si és ell qui con­trola fins al dar­rer euro del calaix? En l'estira-i-amo­lla impo­sat, qui paga els plats tren­cats són els far­macèutics cata­lans, que no cobra­ran fins que el senyor Mon­toro hagi acon­se­guit que apos­ta­tin del sepa­ra­tisme i facin públic un memo­rial de greu­ges con­tra la Gene­ra­li­tat. I men­tres­tant, la CUP, que tomba i gira. Havien dit no sé què de la “des­con­nexió”. Queda clar per on s'ha de començar a des­con­nec­tar. Per l'agència tri­butària. Perquè ha de ser pos­si­ble que qui paga, els con­tri­bu­ents cata­lans, mani. La savi­esa popu­lar és la millor.