La rectificació

La cosa va així. Cata­lu­nya, els ciu­ta­dans, tenim un dèficit fis­cal crònic. És a dir, paguem més impos­tos que el que rebem en forma de ser­veis. Quan va arri­bar la crisi i Brus­sel·les va orde­nar limi­tar l'endeu­ta­ment de les admi­nis­tra­ci­ons, el govern espa­nyol el va cen­tri­fu­gar. És a dir, va obli­gar a reta­llar des­pe­ses a les comu­ni­tats, les que paguen l'estat del benes­tar, i Madrid es va que­dar la major part de la capa­ci­tat d'endeu­ta­ment. Total, que la Gene­ra­li­tat, mal finançada, va dei­xar de tenir accés als mer­cats per dema­nar diners. I ales­ho­res, tot i que amb els impos­tos dels seus admi­nis­trats la Gene­ra­li­tat –insis­teixo: qui paga esco­les i hos­pi­tals– no ho neces­si­ta­ria, el govern espa­nyol va dir que ja ens dei­xava... els nos­tres pro­pis diners. Ens els dei­xava. Perquè se'ls hi han de tor­nar. I la major part amb interes­sos. I va dir que ens els dei­xava, amb un ins­tru­ment que es va dir FLA, sem­pre que es des­ti­nes­sin a par­ti­des fina­lis­tes. Però ara, a més, el govern espa­nyol ha deci­dit que la Gene­ra­li­tat i només la Gene­ra­li­tat haurà d'infor­mar men­su­al­ment de totes les seves des­pe­ses, siguin amb el FLA o no. O sigui, que la Gene­ra­li­tat ja estava inter­vin­guda, però ara estem davant d'una sus­pensió de facto de l'auto­no­mia. Sense pie­tat. Un escàndol que ver­go­nyo­sa­ment jus­ti­fi­quen el PSC o Cata­lu­nya Sí que es Pot. És clar. No ens hem por­tat bé. I, a sobre, els ins­tal·lats, la gene­ració que ha vis­cut millor que cap altra, a costa dels seus fills –o, millor dit, dels fills dels altres– ara dema­nen una rec­ti­fi­cació. I qui carai se suposa que ha de rec­ti­fi­car? Dos mili­ons de votants? Les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars far­tes de ser espre­mu­des com una mame­lla i que a sobre els diguin inso­lidàries? Els qui han vol­gut can­viar l'statu quo perquè, és clar, els han enre­dat des de TV3? Aquests han de rec­ti­fi­car? Doncs em sem­bla que, per mol­tes ganes de revenja, el seu món de supe­ri­o­ri­tat moral i intel·lec­tual ja no exis­teix.