Comparacions perverses

Qual­se­vol ànima que no sigui exces­si­va­ment
càndida o mal­vada s'ha d'alte­rar amb segons qui­nes com­pa­ra­ci­ons. La pri­mera, la més vella i també
la més per­versa, és aque­lla que parla de “xoc de trens” entre el govern de Cata­lu­nya i el de l'Estat. Que l'opo­sició –l'opo­sició al PP o a Junts pel Sí– se n'apro­fiti és lògic. L'opo­sició aspira a gover­nar sobre la base de pro­cla­mar “ni els uns ni els altres” i “tots són iguals”. Que algú s'ho cre­gui és una altra cosa. Molt més incom­pren­si­ble. L'Estat és, en efecte, una loco­mo­tora amb tots els vagons que arros­sega. I la Gene­ra­li­tat?
Un tri­ci­cle? Un pati­net? Una bici­cleta? Com s'atre­veix
a com­pa­rar algú la potència, les com­petències, els recur­sos i el poder de l'un i de l'altra? S'ha de tenir mala fe. I mala bava. Això no és un xoc. És un atro­pe­lla­ment! En la mateixa línia, i arran de la inter­venció de les finan­ces del govern català i del rebuig del minis­tre Mon­toro a pres­tar la quan­ti­tat del fons de liqui­di­tat autonòmic que li demana la Gene­ra­li­tat, ahir alguns cari­ca­tu­ris­tes van fer l'agost al desem­bre. D'un cos­tat, van dibui­xar Mari­ano Rajoy. De l'altre, Artur Mas. Tots dos tibant una corda que feia cara de far­macèutic o
de paci­ent. Els dos “polítics” s'enfron­ten i ho paga “
el poble”. Però resulta que Rajoy no és un “polític”,
sinó un abu­sa­na­nos. Què passa si l'Estat deci­deix
no pagar? Res. Què li pot fer la Gene­ra­li­tat?
Res. Què pot patir la Gene­ra­li­tat? Tot. Com
un con­tri­bu­ent que no pagui. Algu­nes com­pa­ra­ci­ons cla­men al cel i esmus­sen.