Els de darrere

Hi ha una nova ciència social –val­gui la con­tra­dicció– que ha irrom­put amb força entre les pla­gues que pateix el país. Són els politòlegs, que, com a mas­cles pre­te­sa­ment domi­nants, mar­quen ter­ri­tori amb con­cep­tes i expres­si­ons gre­mi­als. Són ells els que han escam­pat ter­mes tan fàcils i deli­rants com ara actors, escena o esce­nari, relat, etcètera. Abans els met­ges i els far­macèutics excloïen els paci­ents a còpia de cal·ligra­fia indes­xi­fra­ble. Ara els politòlegs mare­gen l'audiència amb voca­bles endogàmics. Però el nou tea­tre com­par­teix car­te­llera amb les velles bam­bo­li­nes. Hi ha els actors o el relat, sí, però encara aguan­ten expres­si­ons tan clàssi­ques com ara els de dar­rere. Durant anys hi havia per­so­nat­ges que només es movien entre ombres i que sem­blava que talla­ven tot el bacallà. Dar­re­ris­tes pro­fes­si­o­nals, la gent els atribuïa grans influències i mani­o­bres. N'hi havia uns altres, al dar­rere, encara més potents. Éssers invi­si­bles que pot­ser ni exis­tien però als quals el públic ator­gava l'auto­ria de l'assas­si­nat de Ken­nedy o el con­trol del món sen­cer. Feien les delícies dels cons­pi­ra­ci­o­nis­tes. Tot això aguanta i ara n'hi ha que afir­men que dar­rere de la CUP hi ha el CNI. O que atri­bu­ei­xen a alguns dels seus por­ta­veus el con­trol total del par­tit per dar­rere. No can­viem. Els segui­dors del serial 007 estan molt empi­pats amb els guio­nis­tes del dar­rer lliu­ra­ment perquè han posat cara al líder de Spec­tra. Tenim escena, relat i tenim també els de dar­rere. Mise­ricòrdia!