El desgast

Si el pre­si­dent Mas està des­gas­tat no és per cedir als xan­tat­ges de la CUP, sinó per jugar amb els sen­ti­ments dels seus votants i per into­xi­car la relació que el 2012 hi havia entre inde­pendència i democràcia. Mas va impul­sar la decla­ració rup­tu­rista del Par­la­ment perquè sap que la banca sem­pre gua­nya. Si la CUP l'hagués inves­tit, hau­ria dei­xat els seus repre­sen­tants en fals incom­plint la reso­lució. Com que les bases de la CUP no hi han cai­gut, ara el seu exèrcit de vedets els vol fer pas­sar per uns eixe­le­brats que fan el joc a l'uni­o­nisme. La gent que diu que la CUP ha d'inves­tir Mas per matar-lo amb 18 mesos si no segueix el full de ruta, pot­ser ignora els recur­sos que té el poder per tro­bar excu­ses i ene­mics ima­gi­na­ris. És de rucs creure que pots forçar un par­tit a fer la inde­pendència d'un país, si els seus diri­gents tenen por de per­dre-hi massa. Mas està des­gas­tat perquè des que va escol­tar la veu del poble, els par­ti­da­ris de la inde­pendència no han parat de bai­xar a les enques­tes. Mas s'ha anat fent petit perquè ha recor­re­gut a suc­ce­da­nis i eufe­mis­mes, i ja es veu que aviat defen­sarà el referèndum pac­tat que Pere Navarro dema­nava el 2012. Fins ara CDC ha evi­tat patir la sort del PSC gràcies a l'inde­pen­den­tisme. Com que l'Estat ha jugat fort i els seus diri­gents han reac­ci­o­nat de manera medi­o­cre, ara neces­si­ten fer-les les vícti­mes de la CUP per recon­ver­tir-se en el gran par­tit d'ordre de Cata­lu­nya. Quan Enric Juli­ana par­lava del perill que l'inde­pen­den­tisme es rees­calfés, no expli­cava que el rees­cal­fa­ment era neces­sari per man­te­nir viva Con­vergència. No pots anar menys­pre­ant i robant la car­tera als teus ali­ats sense matar el talent i escam­par la por i el pes­si­misme. Pot­ser Mas serà inves­tit amb un pla social de xoc sense diners, com vol­dria David Fernández, però ja serà un cadàver. No hi ha res que li pugui con­ve­nir més a l'Estat que un pre­si­dent afer­rat a la cadira. Si Mas no intentés forçar el seu crèdit, l'inde­pen­den­tisme que­da­ria enfron­tat al PP i a Ciu­ta­dans i el referèndum uni­la­te­ral que es va evi­tar el 9-N seria gai­rebé impa­ra­ble.