La República fa nosa

Hi ha una aliança tàctica, total­ment soter­rada, que fa com­panys no de viatge però sí de nego­ci­ació els sec­tors més dre­tans i auto­no­mis­tes de Con­vergència amb la part més revo­lu­cionària –i, con­següent­ment, menys inde­pen­den­tista– de la CUP. Per­so­nat­ges com ara Antoni Fernández Tei­xidó –home del sis­tema d'extracció sua­rista– i Josep Manel Bus­queta –mar­xista boli­varià– coin­ci­dei­xen, des d'òpti­ques opo­sa­des, que Junts pel Sí i la CUP no han d'acti­var la majo­ria inde­pen­den­tista de 72 dipu­tats per manca d'un ter­reny comú en l'àmbit ideològic.

Per això hi va haver més de cinc-cents vots favo­ra­bles a anar a les elec­ci­ons del març en l'assem­blea de la CUP a Man­resa i, també per això, hi ha sec­tors impor­tants de Con­vergència que volen uti­lit­zar l'espan­tall de la revo­lució (amb els cor­res­po­nents con­te­ni­dors cre­mant) per anar, jus­ta­ment, a l'esce­nari del mes de març. Els uns i els altres pre­fe­rei­xen bus­car ali­ats en l'eix social/ideològic més que no pas en el naci­o­nal/polític.

En el fons, es tracta de jerar­quit­zar. Els uns inten­ten pre­ser­var el sis­tema tal com està perquè ja els va bé i els altres, per con­tra, volen des­truir-lo per gene­rar un con­text revo­lu­ci­o­nari. Però estan d'acord en una idea comuna: els fa nosa la pri­o­rit­zació de la inde­pendència com a objec­tiu.

Al cap­da­vall, són dues mino­ries molt ide­o­lo­git­za­des, però amb poquíssima base social. I això és així perquè, en el fons, els interessa molt més el sis­tema que no pas la democràcia.