El pregó i l'envelat

El pregó d'ober­tura de la pas­sada festa major d'hivern llo­re­tenca el va pro­nun­ciar, enguany, Rafael Pacha, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Extre­me­nya de Llo­ret. L'home es va expres­sar amb molta il·lusió i volun­tat, però estava fet un sac de ner­vis. Ho va fer en cas­tellà. No pre­tenc pas car­re­gar les tin­tes sobre aquest aspecte ja que les mani­fes­ta­ci­ons que va fer com a immi­grat que havia tro­bat bona aco­llida en una altra terra estan per damunt de qual­se­vol retret i van donar un exem­ple de sin­to­nia i inte­gració. Però ara comp­teu si no hau­ria estat encara més exem­plar si ho hagués fet en català, encara que fos defectuós, sobre­tot perquè va expli­car, entre altres coses, que havia vin­gut de petit i que fa qua­ranta anys que és aquí. Si en comp­tes d'emi­grar a Cata­lu­nya hagués emi­grat a Ale­ma­nya, segur que, després d'aquest temps, hau­ria par­lat bé l'ale­many. Què dife­ren­cia, doncs, un i altre cas? Segu­ra­ment el fet de con­si­de­rar-ho neces­sari o no. Als nou­vin­guts els han ficat al cap que tot és la “madre patria”, que seguei­xen estant a casa seva i que no cal que s'esfor­cin, i nosal­tres hi con­tribuïm con­tes­tant-los en cas­tellà cada vegada que ens fan pre­gun­tes. Però això és el comen­tari anecdòtic. Rafael Pacha va dir coses subs­tan­ci­o­ses, alguna de les quals vull reco­llir. Per exem­ple, va lamen­tar que ja no es faci enve­lat. Que ho digui un vin­gut de fora té molt més valor. L'enve­lat s'ha d'enten­dre com un lloc de tro­bada, que agrupa i ager­mana tota la gent d'un poble per diver­tir-se con­jun­ta­ment. Hi con­cor­ren els d'un barri i els de l'altre, els d'una enti­tat i els de la de més enllà, els autòctons, els nou­vin­guts i els foras­ters. Es com­par­tei­xen il·lusi­ons. Aquesta és la gràcia. Fa un temps que això a Llo­ret falta i es jus­ti­fica pel cost que té i perquè el jovent no hi va. Tot és qüestió d'estu­diar-ho i encar­ri­lar-hi el per­so­nal. Ens vam espe­rançar un dia quan l'Ajun­ta­ment de l'alcalde Crespo va adqui­rir una carpa que va aco­llir l'enve­lat de la festa major. Ara ja la tin­drem per a cada any, ens van dir, i aba­ra­ti­rem cos­tos. Però l'alcalde, que era home pro­per a l'hoquei, va apro­fi­tar la carpa per ins­tal·lar-la a la pista del col·legi on s'entre­na­ven els espor­tis­tes i mai no va tor­nar a fer d'enve­lat. Diuen que una forta ven­tada la va des­truir i va ser can­vi­ada, lla­vors, per una estruc­tura més per­ma­nent. Ara acull, a part de l'esport, les tro­ba­des dels fidels musul­mans quan cele­bren el ramadà. Els llo­re­tencs sen­tim que ens van pren­dre el pèl i cele­brem l'afir­mació del pre­go­ner Rafael Pacha. Enyo­rem l'enve­lat. I tant!