Farmàcies

En alguna ocasió he cri­ti­cat el sis­tema que hi ha en aquest país per auto­rit­zar la ins­tal·lació d'una farmàcia. Se'm fa difícil enten­dre les raons per les quals una per­sona que dis­posa de titu­lació pro­fes­si­o­nal, pres­su­post, local adi­ent i totes les bene­dic­ci­ons muni­ci­pals pel que fa a l'emplaçament del negoci, final­ment no pugui acon­se­guir el seu propòsit i, sovint, se'n vagi en orris el seu somni de tre­ba­llar en allò que tants estu­dis i sacri­fi­cis li ha cos­tat. En una ocasió es va inten­tar posar una farmàcia a Montjuïc, un barri on la comu­ni­tat de veïns la dema­nava de manera insis­tent des de feia molt temps, però no hi va haver manera de fer-ho pos­si­ble perquè fal­ta­ven unes quan­tes dese­nes d'habi­tants per arri­bar a la quota que cal acre­di­tar per ser vene­dor ofi­cial d'específics. No hi fa res que l'aspecte pro­fes­si­o­nal i empre­sa­rial esti­gui en regla, el que importa és que no hi hagi com­petència a prop dels que ja estan ins­tal·lats. Em consta que fa anys es va inten­tar una ini­ci­a­tiva par­la­mentària per recon­duir aquesta ano­ma­lia i apro­par-la a les rea­li­tats de la com­petència i dels països euro­peus però el lobby pro­fes­si­o­nal que s'hi varen tro­bar era tan fort i tan potent que final­ment ho varen dei­xar córrer. Però així com he donat la meva opinió crítica en aquest aspecte, crec que també és el moment de fer cos­tat al col·lec­tiu de far­macèutics en aquests moments en què es tro­ben inde­fen­sos davant la irres­pon­sa­bi­li­tat d'una classe política que els ha dei­xat pen­jats, sense abo­nar-los els diners que ells han hagut d'avançar de la seva but­xaca. Final­ment, sem­bla que se solu­ci­o­narà par­ci­al­ment gràcies al fons de l'Estat per al finançament de les comu­ni­tats autònomes, però el con­se­ller del ram ja ha avançat que les arques estan bui­des i, per tant, és qüestió de temps que es torni a gene­rar deute. Els d'aquí cul­pen Madrid i els d'allí cul­pen els d'aquí, la cançó de l'enfadós amb la vari­ant d'algu­nes farmàcies a punt d'haver de tan­car, l'evidència de la trista rea­li­tat que avui ens tro­bem. Un alt càrrec de la Gene­ra­li­tat va dir que si els far­macèutics volien cobrar havien de posar un ciri a un sant de la seva elecció, i no ha dimi­tit ni l'han des­tituït! Amb un govern que no governa, i no pas perquè esti­gui en fun­ci­ons, un procés que no porta enlloc i un vode­vil par­la­men­tari, no m'estra­nya que el con­se­ller Mas-Colell hagi deci­dit llançar la tova­llola en ado­nar-se que la gestió sanitària és la punta de l'ice­berg d'un caos gene­ra­lit­zat. I encara ens queda el bon cop de CUP!