On era, ahir, la gent?

Ahir era el gran dia. Ahir els veïns de les Ter­res de l'Ebre havien de sor­tir en massa per dir que ja en tenen prou i que volen l'auto­pista gratuïta fins que no hi hagi una alter­na­tiva via­ble per cir­cu­lar per l'N-340. Ahir s'havia de sor­tir a cla­mar que les roton­des que ha recep­tat el govern esta­tal per alen­tir la cir­cu­lació i evi­tar acci­dents no són la solució. I la pro­testa havia de ser tan gran i tan unitària que havia de fer callar boques i pro­me­tre solu­ci­ons. Durant els tres quarts d'hora que va durar la pro­testa hi va haver caos i hi va haver reten­ci­ons, que és el que es pre­te­nia. Vuit talls simul­ta­nis i una marxa lenta per l'auto­pista eren garan­tia sufi­ci­ent. Però el que ahir no hi va haver va ser gent. I sense gent, els de dalt no escol­ten.