Per Còrsega

El soroll sobre el Front Nati­o­nal ha tapat la que segu­ra­ment és la millor notícia dels resul­tats de les elec­ci­ons de diu­menge a l'Estat francès: la victòria de la llista Pè a Cor­sica, la fusió entre Femu a Cor­sica (naci­o­na­lis­tes) i Cor­sica Libera (inde­pen­den­tis­tes). Per pri­mera vegada una força d'obediència estric­ta­ment corsa va ser la més votada, encapçalada per l'alcalde de Bas­tia, Gilles Sime­oni. Cap altra can­di­da­tura amb aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes havia obtin­gut abans un resul­tat simi­lar a l'Hexàgon. La fita per­metrà enca­rar la pròxima fusió (al final del 2017) de l'Assem­blea i els dos depar­ta­ments actu­als en què es divi­deix l'illa amb una posició de força per als interes­sos cor­sos. Plan­tar cara a l'Estat espa­nyol té mèrit, però fer-ho al jaco­bi­nisme francès és èpic.