Cara a cara

S'està aca­bant la cam­pa­nya elec­to­ral més tele­vi­sada de la història política espa­nyola. Als actes, hi han anat pocs espec­ta­dors. A la majo­ria, els con­vençuts i els de car­net. L' hemi­ci­cle del Par­la­ment de Cata­lu­nya està tan­cat espe­rant la inves­ti­dura i aquests dies no s'hi ha pogut fer cap debat par­la­men­tari que, ben segur, hau­ria donat claus per a l'opinió i fins i tot per a la direcció del vot. D'altra banda, les Corts espa­nyo­les també estan tan­ca­des, com és habi­tual en la cam­pa­nya elec­to­ral de les gene­rals.

Amb aquest pano­rama, els ciu­ta­dans s'han de refiar abans d'eme­tre el seu vot d'allò que han vist bàsica­ment a la tele­visió des del sofà en hores noc­tur­nes.

Debats i alguns cara a cara que no són gaire dife­rents de quan la tele­visió era en blanc i negre, i que van ser inven­tats i difo­sos fa cin­quanta-cinc anys als Estats Units en aquell pri­mer debat polític tele­vi­sat en què van par­ti­ci­par John F. Ken­nedy i Ric­hard Nixon. Moments de la guerra freda dels Estats Units amb la Unió Soviètica i de prèvies de l'anada de l'home a la Lluna on com­pe­tien els rus­sos i els ame­ri­cans.

Segons els dia­ris de l'època, el debat el va gua­nyar Ken­nedy, que es va mos­trar segur i potent en el seu dis­curs. L'apa­rença de Ken­nedy, asses­so­rada i tele­di­ri­gida, va des­ta­car davant del ves­tit gris d'un Nixon can­sat que s'havia apri­mat per una inter­venció quirúrgica amb una apa­rença des­cui­dada del per­so­natge que suava durant l'emissió.

Una dada curi­osa és que la majo­ria de ciu­ta­dans que havien seguit el debat per ràdio van donar com a clar gua­nya­dor Nixon. Les urnes van par­lar la set­mana següent i van donar com a gua­nya­dor de les elec­ci­ons Ken­nedy, i lla­vors es va demos­trar, igual que ara, el poder de la tele­visió i el seu con­sum com a mitjà de mas­ses res­pecte de la ràdio.

Les cam­pa­nyes elec­to­rals han evo­lu­ci­o­nat. Diver­ti­des, avor­ri­des, interes­sants i poc engres­ca­do­res com l'actual, en què les pro­pos­tes han bri­llat per la seva absència. El secret atrac­tiu d'un cara a cara tele­vi­siu és que un digui blanc i l'altre, negre. Ho han acon­se­guit fer sense haver d'expli­car allò que volen fer amb clare­dat, però només han pogut rea­fir­mar el vot dels con­vençuts i han dei­xat a l'aire el d'aquell qua­ranta i escaig d' inde­ci­sos que diu­menge es pro­nun­ci­a­ran.