Lliçons de campanya

La cam­pa­nya de les elec­ci­ons espa­nyo­les enfila avui l'esprint final. Durant aquests dies he après diver­ses lliçons rela­ci­o­na­des amb els pac­tes, la democràcia o el futur que ens espera a Cata­lu­nya.

1- A l'altre cantó no hi ha ningú.
Després de veure el debat cara a cara entre Mari­ano Rajoy i Pedro Sánchez es va com­pro­var que l'únic en què esta­ven d'acord és a negar el sobi­ra­nisme a Cata­lu­nya. Ni inde­pen­den­tisme ni dret a deci­dir. Res de res. L'única pro­posta és la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal del PSOE, que és invi­a­ble de mate­ri­a­lit­zar –es neces­si­ten 234 dels 350 dipu­tats del Congrés–i que tam­poc satisfà les ànsies dels dos mili­ons de per­so­nes que van votar sí el 27-S. I m'obli­dava del tras­llat del Senat a Bar­ce­lona. Sí, senyor. Això engresca molt.

2- El referèndum impos­si­ble.
Davant d'aquest immo­bi­lisme del PP i el PSOE, i també de Ciu­ta­dans, Podem pro­met el referèndum per a Cata­lu­nya. Però vull posar èmfasi en la paraula pro­met, perquè aquesta pro­posta no pas­sarà d'aquí, d'una sim­ple pro­mesa. És cert que els de Pablo Igle­sias van a l'alça, però diu­menge és gai­rebé impos­si­ble que gua­nyin i, per tant, no tin­dran prou força ni suports per poder tirar enda­vant aquest pro­jecte. Ni ara ni segu­ra­ment d'aquí a uns anys, perquè ni el PP ni el PSOE hi estan dis­po­sats. En els últims anys, Cata­lu­nya ha dema­nat 16 cops a l'Estat espa­nyol poder fer la con­sulta i la res­posta sem­pre ha estat un no con­tun­dent.

3. Cer­tes per­so­nes no poden alliçonar.
L'exmi­nis­tre Josep Bor­rell va ater­rar diu­menge pas­sat a Cata­lu­nya per ata­car per terra, mar i aire l'inde­pen­den­tisme, Artur Mas i Oriol Jun­que­ras. Fins i tot va asse­gu­rar que certs peri­o­dis­tes pre­gun­ten “de genolls” al líder dels repu­bli­cans. Quina legi­ti­mi­tat té per donar lliçons aquest senyor, que car­rega una mot­xi­lla plena de con­tra­dic­ci­ons i que forma part del con­sell d'admi­nis­tració d'Aben­goa? I, per cert, el con­vido a assis­tir a una roda de premsa de Jun­que­ras i veurà com tre­ba­llem els peri­o­dis­tes. Lla­vors, s'ado­narà que es va equi­vo­car.

4. Per què s'ha d'anar a votar?
Aquests últims dies estic tro­bant gent que diu que no anirà a votar perquè a l'Estat espa­nyol no s'hi ha d'anar a fer res. Doncs no. El 20-D s'ha d'anar a les urnes, a defen­sar la democràcia i el vot, allò que tant va cos­tar a les pas­sa­des gene­ra­ci­ons. I si es vota inde­pendència, encara millor.