Amics-amics

Hi ha una junta entu­si­asta i una base social nom­brosa i fidel, però l'ànima de tot ple­gat (m'ho sem­bla a mi, ep!) és Anto­nio Her­rera, factòtum visi­ble del molt que es cou i es tre­ba­lla a l'Asso­ci­ació d'Amics del Cas­tell de Sant Fer­ran, de Figue­res. El
cas­tell, ho sap tot­hom, és una balu­erna far­cida d'història: ha tin­gut fun­ci­ons de penal civil, ha sigut magat­zem d'armes i obres d'art, habi­li­tat després com a presó i com a caserna mili­tar, s'hi van tan­car objec­tors de consciència i tes­ti­mo­nis de Jehovà. Presó també de paci­fis­tes i anti­mi­li­ta­ris­tes, man­tingué uni­tats de l'exèrcit i hi foren empre­so­nats els con­dem­nats pel cop d'estat del 1981, fins que el 1997 s'obrí al públic amb ser­vei de visi­tes. És aquí quan comen­cen a “tre­ba­llar-hi” els Amics del Cas­tell, que acon­se­guei­xen tenir una sala on reu­nir-s'hi i fer-hi quan­ti­tat d'acti­vi­tats cul­tu­rals, la seva fita des del moment que sorgí l'ami­cal asso­ci­ació. He tin­gut el goig i el gust d'haver-hi estat vega­des, fins i tot con­vi­dat a dir-hi alguna cosa, i sem­pre m'hi he tro­bat com a casa, tot i que no és pas que em con­si­deri mínima­ment mili­ta­rista o par­ti­dari dels cas­tells per a la guerra. Ho torno a dir, sem­pre m'hi he tro­bat com a casa, envol­tat d'amics del cas­tell i amics meus, és a dir d'amics-amics.

El pre­si­dent Anto­nio Her­rera, tot i la distància física, em manté contínua­ment infor­mat i vol­dria des­ta­car avui la feina de publi­ca­ci­ons que s'hi ha començat a fer. El febrer de l'any pas­sat van publi­car L'art dor­ment, un excel·lent lli­bre de l'his­to­ri­a­dor figue­renc Alfons Martínez Puig, obra inves­ti­ga­dora sobre el tre­sor artístic dipo­si­tat al cas­tell durant els últims mesos de la guerra del 36, i ara fa poques set­ma­nes ha sor­tit a la llum un segon volum dedi­cat a Joan Pau Clarós i Pre­sas, un mili­tar del Batalló Lleu­ger de Girona, que es dis­tingí en la guerra Gran i en la guerra del Francès, que va tenir el coman­da­ment del Segon Terç de Mique­lets creat a Figue­res el maig de 1808, al cap­da­vant del qual inter­cep­tava els com­bois de l'ene­mic que ana­ven o venien de França.

És un lli­bret deliciós, docu­men­tat de forma excep­ci­o­nal i escrit per un des­cen­dent del famós mili­tar: Domingo Neuenschwan­der de Clarós, que viu a Suïssa i que en el mateix lli­bre con­fessa sen­tir-se feliç d'haver pogut publi­car això a Figue­res. I tot gràcies als Amics del Cas­tell i al meu amic Anto­nio Her­rera, a qui saludo des de la distància que no ens arriba pas a sepa­rar.