Caganers figuerencs

I no pas de pes­se­bre. No cal­dria haver d'escriure aquest paper que, per dele­gació, intenta tra­duir la indig­nació i la impotència dels meus veïns plens de raó. Perquè –i aquest és l'objec­tiu– expli­ca­rem un mal­de­cap fàcil de resol­dre. Vivim en un car­rer comuna de gos­sos, un dels femers canins de la vila adjec­ti­vada per un humo­rista de “flo­rida” i “dels detalls”. Sal­va­dor Gar­cia-Arbós abans-d'ahir en aquest diari, trac­tant el mateix assumpte, apun­tava que Figue­res devia ser una ciu­tat neta i cívica, sense merda de gos, etc.; el peri­o­dista ima­gi­nava bon­homiós que, gràcies a la tra­dició (?) repu­bli­ca­no­fe­de­ral, Figue­res feia, ai!, el cim en civisme.

Deu haver-hi d'altres punts de la capi­tal empor­da­nesa pri­vi­le­gi­ats per la con­vergència mati­nal i cap­ves­pral de tots els gos­sos del barri que els per­toca per eva­cuar-hi el bude­llam; nosal­tres con­cre­tem l'angle Ramon Llull/Dal­mau de Crei­xell. La major part d'aquests excre­ments veiem que són defe­cats, a dot­ze­nes en vore­res i calçada, amb acti­tud negli­gent o amb barra deli­be­rada exhi­bi­des pels diguem-ne res­pon­sa­bles del gos. Els negli­gents fan com si no se n'ado­nes­sin i, quan la tifa ha estat depo­sada a la vora­via, avan­cen amb pas més ràpid; si algun veí els ho retreu, uns pocs aca­ben reco­llint-la, però la majo­ria van cami­nant tot for­mu­lant excu­ses: les seves mer­des no són les úniques ni les pri­me­res, etc. Els altres, amb cara de satis­facció pel volum excre­tat per la bèstia, miren i sem­bla que com­pro­vin la bona qua­li­tat del color i con­sistència de la mer­de­rada digna del gos gros com un vedell que con­du­ei­xen i, fat­xen­des, si algú els fa el mínim retret s'hi enfron­ten i, lite­ral­ment, argüeixen que ja paguen impos­tos muni­ci­pals i per tant que la merda la tre­gui l'Ajun­ta­ment.

Hem pre­sen­ciat dis­cus­si­ons, i hem sen­tit insults i ame­na­ces cap als soferts veïns que ja han desis­tit de fer-se res­pec­tar per aquests energúmens. Fa uns dies aquest diari por­tava que a Olot mul­ten rei­te­ra­da­ment els amos incívics de gos­sos. Per què a Figue­res no es fa? Per decisió con­sis­to­rial? Per pas­si­vi­tat de la guàrdia urbana? Si selva és l'opòsit de civi­li­tat, les con­duc­tes sal­vat­ges, no són puni­bles d'ofici? Què poden fer uns veïns, impo­tents davant de merda i merda fresca, reno­vada cada ves­pre i cada matí? Quina acti­tud han d'adop­tar enfront de l'ofensa i de l'exhi­bició d'ener­gu­me­nisme? Són les pre­gun­tes que es fan quan es tro­ben dos o tres després de mirar aten­ta­ment on posen els peus.