Opinió

Un sofà a la riba

‘Slapstick'

El diumenge que ve, a Sabadell, la CUP decidirà

Aquests dies tenim la temp­tació de resu­mir l'any. I sem­pre hi ha el temor que els últims dies d'aquesta con­venció (no deixa de ser-ho: un canvi de xifra, una manera de mesu­rar el temps) ens espat­llin la per­cepció que tenim de l'any que se'n va. Ara, però, el temor és del tot fona­men­tat, perquè resulta que tenim entre mans dues notícies pen­dents que sabem segur que arri­ba­ran men­tre ens dedi­quem a ana­lit­zar les que ja són a l'heme­ro­teca. Una d'aques­tes notícies –la dels pac­tes de govern a Espa­nya– pot­ser no la tin­drem abans del 31 (hi ha més marge), però l'altra és evi­dent que serà sobre la taula diu­menge que ve. Sabrem –amb més o menys exac­ti­tud– si Cata­lu­nya comp­tarà amb un pre­si­dent i un govern que no m'atre­veixo a qua­li­fi­car d'esta­bles però sí de reals. La vir­tu­a­li­tat que ara vivim, la pre­ca­ri­e­tat, és una notícia cer­ta­ment dolenta, per les múlti­ples raons que tots podem ima­gi­nar. Perquè hi ha un docu­ment que parla d'inde­pendència i perquè no hi ha ningú (excepte els ajun­ta­ments) que n'assu­meixi les con­seqüències imme­di­a­tes. Perquè vivim amb una sen­sació d'habi­tar en un núvol, quasi simi­lar a la de les boi­res que s'apo­de­ren de la vigília. Perquè les ana­des i vin­gu­des dels pac­tes i les deci­si­ons aca­ben can­sant la ciu­ta­da­nia. Perquè el que podia haver estat (o almenys ens ho sem­blava!) un somni com­par­tit, pur i robust, s'ha con­ver­tit aquests mesos en una dinàmica soter­rada d'interes­sos. Perquè pot­ser ens hem ado­nat que era necessària una majo­ria més con­tun­dent, encara, per avançar.

Sigui com sigui, el diu­menge que ve, a Saba­dell, la CUP deci­dirà. Tinc la sen­sació, després de veure les opci­ons que s'hi deba­tran, que, de l'assem­blea, no en sor­tirà un man­dat evi­dent sinó un altre vers (pot­ser coix) que com­ple­tarà el poema que s'ha anat escri­vint aquesta tar­dor. No sé si és elegíac, heroic, ditiràmbic o fúnebre. O còmic, de comèdia de cos­tums. O de slaps­tick, aque­lles bufo­na­des en què tot­hom
rebia a la cara un plat de nata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia