Opinió

Autoritat moral

Que l'acció política parteix del desconeixement dels referents afecta el conjunt d'un procés en el qual els personatges històrics de l'independentisme han estat marginats

L'inad­mis­si­ble des­ga­vell que ha vis­cut aquests dar­rers mesos la política cata­lana després d'una victòria acla­pa­ra­dora de les for­ces inde­pen­den­tis­tes i en el supo­sat tram final d'un procés que ens ha de dur a la lli­ber­tat ha estat pos­si­ble, entre altres raons, perquè la nos­tra soci­e­tat es troba òrfena de lide­rat­ges morals. Aquest buit és una con­seqüència directa de les dècades d'assi­mi­lació a un sis­tema de trans­missió de valors cul­tu­rals desen­vo­lu­pats en un marc his­pa­nocèntric en el qual s'ha uti­lit­zat tota una panòplia de res­sorts mediàtics i ins­ti­tu­ci­o­nals per ero­si­o­nar el pres­tigi de qual­se­vol figura intel·lec­tual que no com­bre­gui amb l'ordre cons­ti­tu­ci­o­nal. La soci­e­tat cata­lana difícil­ment reco­neix cap per­so­na­li­tat que pugui estar per damunt de les pica­ba­ra­lles de les fac­ci­ons perquè les estruc­tu­res de gene­ració de dis­curs ja s'han encar­re­gat de fomen­tar la per­cepció que no hi ha ningú, i si, per ven­tura, apa­reix algun nom que podria ser incon­tes­ta­ble ràpida­ment se'l con­fina, o el per­so­natge en qüestió es deixa con­fi­nar, cap a algun bàndol a fi que les seves ini­ci­a­ti­ves per­din cre­di­bi­li­tat. Aquest dar­rer és el cas, per exem­ple, de dos genis que en aquest moment ocu­pen dos escons al Par­la­ment, Lluís Llach i Julià de Jòdar, inha­bi­li­tats pels apa­rells orgànics de les seves res­pec­ti­ves for­ma­ci­ons, Junts pel Sí i la CUP, per adop­tar cap mena de paper con­ci­li­a­dor que sigui con­tem­plat i obeït pel con­junt de l'esta­ment polític. Però si en una legis­la­tura que havia de ser excep­ci­o­nal ni tan sols es reco­neix des del sobi­ra­nisme l'auto­ri­tat moral de les per­so­na­li­tats que han deci­dit bai­xar a l'arena par­la­mentària, encara menys con­si­de­ració hi pot haver cap a homes i dones que han des­ta­cat en algun àmbit i que es tro­ben allu­nyats del cir­cuit dels par­tits i de les dis­pu­tes quo­ti­di­a­nes. Els polítics els igno­ren perquè, com diem, la soci­e­tat també els ignora. El cas de la lite­ra­tura és emblemàtic: hem pas­sat d'un país que havia ren­dit un culte totèmic als seus poe­tes (Ver­da­guer, Mara­gall, Espriu...) a un des­co­nei­xe­ment abso­lut, fins i tot per part d'un públic uni­ver­si­tari, dels gran refe­rents de les lle­tres cata­la­nes que es tro­ben en actiu. Per cenyir-nos a la poe­sia, qui faria cas del que digues­sin, en una deli­cada con­jun­tura política com l'actual, autors com ara Joan Mar­ga­rit i Màrius Sam­pere? Quina recepció tin­dria, en un altre sen­tit, el judici o la volun­tat d'arbi­tratge d'algun científic de renom inter­na­ci­o­nal que ha hagut de desen­vo­lu­par la seva car­rera fora de Cata­lu­nya? En l'àmbit de la bioquímica, per exem­ple, es pot esmen­tar una de les màximes auto­ri­tats en la inves­ti­gació del càncer, el doc­tor Joan Mas­sagué, que va limi­tar la seva acció política a sig­nar un mani­fest de suport a Junts pel Sí abans del 27-S. No va anar més enllà i és nor­mal. Quin incen­tiu podria tenir Mas­sagué per renun­ciar un temps a la seva bri­llant car­rera als Estats Units i posar-se a la pri­mera fila del procés si seria vili­pen­diat des de tots els fronts i humi­liat per una colla de ges­tors de la cosa pública que ha per­dut tot sen­tit de les jerar­quies?

Que l'acció política par­teix del des­co­nei­xe­ment dels refe­rents afecta el con­junt d'un procés en el qual els per­so­nat­ges històrics de l'inde­pen­den­tisme han estat mar­gi­nats, però és un feno­men espe­ci­al­ment feri­dor a l'esquerra inde­pen­den­tista, en la qual el con­trol d'una orga­nit­zació com la CUP per part de joves que han pres­cin­dit de reconèixer l'auto­ri­tat dels seus ante­ces­sors pot expli­car les deso­ri­en­ta­ci­ons que ha vis­cut aquest sec­tor i, en con­seqüència, el con­junt del país: que gent com ara Blanca Serra, Àlvar Valls, Josep Maria Renyé i Car­les Sas­tre pren­guin posició i això no sig­ni­fi­qui gaire cosa és simp­tomàtic dels perills que suposa per­dre la iden­ti­tat.

(Apro­fito aquest dar­rer arti­cle il·lus­trat per Hye Young Yu per agrair-li que hagi posat el seu talent al ser­vei de les meves refle­xi­ons durant gai­rebé deu anys, gam­sa­ham­nida!)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia