Sumar o picar pedra

La CUP té dret a ser com és, a deci­dir com deci­deix i a pri­o­rit­zar el que pri­o­ritza a l'hora d'enca­rar aquesta legis­la­tura tan espe­cial. Mol­tes de les crítiques que ha rebut aquests dies, no és que siguin injus­tes o interes­sa­des, és que mili­ten en el cinisme i la hipo­cre­sia d'aquells qui els dies parells defen­sen la rege­ne­ració de la política, l'apro­xi­mació de la política al ciu­tadà i la democràcia par­ti­ci­pa­tiva, i els senars ava­len la dic­ta­dura de les cúpules dels par­tits o l'incom­pli­ment dels com­pro­mi­sos elec­to­rals. Aquells que han por­tat el pres­tigi de la política al subsòl, aquells que l'han embru­tat de cli­en­te­lisme, de nepo­tisme, de cor­rupció, aquells que han con­tribuït a con­ver­tir-la en una dis­tribuïdora d'interes­sos i llocs de tre­ball al ser­vei dels par­tits, pre­ci­sa­ment aquells no tenen cap cre­di­bi­li­tat per cri­ti­car la forma en què la CUP pren les seves deci­si­ons polítiques o la forma en què defensa els postu­lats que va pre­sen­tar davant els seus votants el pas­sat 27-S. No és cert que el futur de Cata­lu­nya i del procés sobi­ra­nista esti­gui a les mans de la CUP; ni de l'assem­blea dels tres mil i escaig de diu­menge pas­sat ni del con­sell polític de setanta que avui deci­dirà si accepta inves­tir Artur Mas i repren­dre el full de ruta de la inde­pendència o aboca el procés a unes noves elec­ci­ons. El procés està i ha estat sem­pre a les mans de la gent, dels ciu­ta­dans que el pas­sat 27 de setem­bre se'n van anar al llit pen­sant que havien votat un Par­la­ment amb una majo­ria abso­luta inequívoca­ment inde­pen­den­tista per pri­mera vegada en la història. I que fa mol­tes set­ma­nes, des d'aquell dia, que es fre­guen els ulls d'incre­du­li­tat perquè la majo­ria de 72 sim­ple­ment no exis­teix. Aquesta és la decisió que ha de pren­dre la CUP avui. Això sí que és només a les seves mans. Deci­dir si els seus deu dipu­tats, efec­ti­va­ment, suma­ran aque­lla majo­ria inde­pen­den­tista que ini­ciarà la des­con­nexió i el procés cons­ti­tu­ent o si, al con­trari, ens han tin­gut enga­nyats i hau­rem de tor­nar a votar per acon­se­guir-la.