Crus i cruels

“Anem a totes”, va dir Raül Romeva, ple de bona fe, des de la ter­rassa del

Palau de Mar un dia asso­le­llat en què el Medi­ter­rani dei­xava ende­vi­nar la silu­eta d'Ítaca a la rat­lla de l'horitzó. “El vot de la teva vida”, dema­na­ven Artur Mas i Oriol Jun­que­ras, aixe­cant les mans enllaçades cap al cel i flan­que­jats per inde­pen­dents que lluïen com mai en la política cata­lana. “Gover­nem-nos!”, afir­mava la CUP, que anava lenta perquè anava lluny men­tre Junts pel Sí enca­rava ni més ni menys que el ple­bis­cit que Cata­lu­nya es merei­xia, mal­grat les pro­hi­bi­ci­ons d'un estat auto­ri­tari, però caduc. I, per si de cas, “la CUP no fallarà”, se sen­tia dir, amb fer­mesa i tran­quil·litat, des de tots els mítings d'Anto­nio Baños. I, per aca­bar de tan­car el for­re­llat, l'ANC i Òmnium havien enviat les seves pre­si­den­tes a vigi­lar el procés des de les pri­me­res posi­ci­ons de Junts pel Sí. Fins i tot Súmate hi tenia un fidel a cada banda.

Però tota aquesta pla­ci­desa s'ha des­fet en tres mesos infer­nals. La dinàmica uni­ta­rista ha estat subs­tituïda pels interes­sos de par­tit, crus i cru­els, i el cata­la­nisme polític torna a entrar en guerra civil, ara divi­dit no en dues, sinó en tres fac­ci­ons. Les enti­tats de la soci­e­tat civil, espe­ci­al­ment l'ANC, s'han vist des­bor­da­des i cor­ren el risc de que­dar en un racó de la història per pura paràlisi estratègica.

Tot ple­gat, lliçons de madu­resa política per a una soci­e­tat que haurà d'exi­gir molt més als líders que l'han de por­tar ni més ni menys que a la cre­ació d'un nou estat a l'Europa Occi­den­tal. S'acos­ten moments molt difícils en què l'ANC, Òmnium i l'AMI hau­ran d'exer­cir tota la capa­ci­tat de pressió de què dis­po­sin perquè l'eix polític no es des­placi de l'àmbit naci­o­nal a l'ideològic. Hi ha molts interes­sos en joc i tot­hom haurà de car­re­gar amb les seves con­tra­dic­ci­ons i els seus errors, però el que és segur és que dos mili­ons de per­so­nes han estat esta­fa­des. I els cul­pa­bles seran jut­jats, al març, per uns elec­tors també crus i cru­els.