Opinió

Full de ruta

La Unió de la vergonya

Quan trontolla l'estabilitat interna, així que surten veus contràries a l'entrada de refugiats, preval el sentit d'estat per davant del sentit d'Europa

Vis­tes les deci­si­ons que estan adop­tant dar­re­ra­ment els governs de la Unió, la pre­gunta és què queda de l'onada de soli­da­ri­tat que va pro­vo­car, ara fa més de cinc mesos, el cas del petit Aylan. Les bones parau­les sem­bla que han que­dat en no res davant les difi­cul­tats que està repre­sen­tant per a aquells que gover­nen ges­ti­o­nar l'arri­bada inces­sant de famílies que fugen de la guerra i del ter­ror. Si alguna cosa és evi­dent és que les bones parau­les no han anat acom­pa­nya­des dels fets que s'espe­ra­ven. A la clàssica len­ti­tud a l'hora d'adop­tar mesu­res con­cre­tes –en aquest cas, com i quants refu­gi­ats havia d'aco­llir cada país–, s'hi ha sumat l'encara més lenta apli­cació d'aques­tes mesu­res. Els números par­len per si sols: la pre­visió era aco­llir unes 160.000 per­so­nes als dis­set països de la Unió, i ara per ara només se n'han reu­bi­cat 322, divuit de les quals a l'Estat espa­nyol. Tot un èxit! Men­tres­tant, fins a un milió de per­so­nes viuen en camps de refu­gi­ats, la majo­ria al cen­tre i el nord d'Europa, espe­rant que se'ls reco­ne­gui un esta­tus que els per­meti refer la seva vida.

Però la cosa, en lloc d'avançar, no fa res més que com­pli­car-se. Davant d'un èxode que no s'atura mal­grat l'arri­bada del cru hivern, la res­posta és aug­men­tar el con­trol a les fron­te­res o, direc­ta­ment, tan­car-les; reduir el nom­bre de peti­ci­ons d'asil que es con­ce­di­ran o requi­sar els béns dels refu­gi­ats per finançar la seva manu­tenció... Aquesta és la res­posta de l'Europa del benes­tar a una emergència huma­nitària sense pre­ce­dents, una res­posta que fa posar de tots colors. La crisi dels refu­gi­ats fa tron­to­llar, altre cop, la idea de l'Europa unida que actua de forma unida i coor­di­nada. Quan tron­to­lla l'esta­bi­li­tat interna, així que sur­ten veus contràries a l'entrada de refu­gi­ats i s'atia el mis­satge de la por, pre­val el sen­tit d'estat per davant del sen­tit d'Europa. I s'oblida el drama de l'Aylan i de cen­te­ners de per­so­nes que, com ell, hi han dei­xat la vida per bus­car una vida millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia