No és cosa del govern

He vist que aquí estem d'allò més cofois amb l'embo­lic que tenen a Madrid per for­mar govern a la nació més antiga d'Europa. Què, ja no riem tant, oi? Els que escri­vien i xer­ra­ven entre grans ria­lla­des sobre el que pas­sava a Cata­lu­nya, ara s'han tor­nat cir­cums­pec­tes i, amb el som­riure con­ge­lat, s'abra­o­nen sobre el PSOE i el des­as­tre que repre­sen­ta­ria per a l'uni­vers que governés amb Podem.

I aquí ens diem: “Ja convé que hi hagi un govern dèbil a Espa­nya; perquè com més dèbil sigui, més fàcil serà per a nosal­tres fer la nos­tra.” Bé, això seria veri­tat si Espa­nya fos un país com altres d'Europa. És clar que, si ho fos, tam­poc estaríem com estem ara, perquè pro­ba­ble­ment ja hauríem cele­brat el referèndum o bé s'hau­ria tro­bat alguna solució alter­na­tiva accep­ta­ble.

Però Espa­nya, efec­ti­va­ment, no és com altres països d'Europa. Aquí el que compta de debò, el qui remena les cire­res, és l'Estat. I l'Estat no és el mateix que el govern? No. L'Estat és tota una altra cosa. I, de fet, els alts fun­ci­o­na­ris que for­men allò que ente­nem com a Estat es miren sovint els minis­tres o com uns cama­ra­des en comissió de ser­veis o com uns interins amb els que poden fer ali­an­ces. A tots ells se'ls fa sor­tir a l'esce­nari perquè par­lin en nom de l'Estat i diguin allò que “la Cons­ti­tució no està en fun­ci­ons”.

És igual que el govern espa­nyol sigui dèbil, perquè el que compta és la mà que mou el bres­sol. Rajoy ho ha dit aquests dies. I, sense que ser­veixi de pre­ce­dent, no ha par­lat perquè sí. En volen pro­ves?

Ara que tot­hom parla de govern dèbil, la justícia va i inves­tiga l'ANC i els ajun­ta­ments sobi­ra­nis­tes. I des­co­breix que Homs també va par­ti­ci­par en l'orga­nit­zació de la con­sulta del 9-N. Homs, en ser afo­rat, haurà de ser inves­ti­gat no a Bar­ce­lona, sinó a Madrid. I la fis­ca­lia –ara, jus­ta­ment ara– veu indi­cis de delicte en la xiu­lada a l'himne durant la final de la copa del maig pas­sat. Govern dèbil. Sí. I què?