L'abraçada

Una abraçada que recon­forti, que ens doni força i escalf a la vegada. I pot­ser arri­bar a l'últim nus de l'abraçada, un petó tímid, lleu­ger, que es trans­forma en cerca cons­tant dels nos­tres dub­tes. Només amb això en tenim prou per tirar enda­vant en aquest hivern d'esti­ueig. Fins la pro­pera abraçada. El gran Roc Casa­gran ens parla del risc, del bo i dolent, de la melan­gia, de l'amor foll i ani­mal, en una història sense cade­nes ni vas­sa­llat­ges, de cop de puny a les entra­nyes a la seva nove­tat literària L'amor fora de mapa. Una ficció ben real, ben ver­sem­blant. També aquí can­vien els codis, no només en el ritme climàtic.

Àngel Gui­merà, que va fer pro­ta­go­nista Maria Rosa, aquesta de Car­lota Subirós que encara podem veure al TNC i després en gira per Cata­lu­nya, també situa l'amor fora del mapa. Per bé que la història, que conté una gran dosi de drama social, passa el segle pas­sat durant la cons­trucció d'una car­re­tera a Soli­ve­lla, a la Conca de Bar­berà. En tot cas fora del mapa hi ha el desig que tras­balsa i que cap­gira i arros­sega els motors de l'acció escènica Mar del Hoyo i Borja Espi­nosa. “Un des­fici des­bo­cat, un qüesti­o­na­ment ardent. Per quina llei fatal el desig esdevé des­truc­tiu? Quin plaer tro­bem en el pati­ment? Per què ens xucla la serp?”, es pre­gunta Car­lota Subirós.

Hi ha un espai on la raó no hi pot entrar. I això dit l'endemà que s'hagi donat la raó a Ein­stein, a la seva teo­ria de la rela­ti­vi­tat, i que s'hagi cer­ti­fi­cat l'existència de les ones gra­vi­ta­ci­o­nals. Els llecs en ciència ens hem de creure que sí, que comença una nova era per a l'astro­no­mia, i que ens replan­te­gem l'uni­vers. El senyal detec­tat per científics dels EUA pro­ce­deix d'una fusió de dos forats negres que va pas­sar fa 1.300 mili­ons d'anys. L'imperi de la raó cele­bra la intuïció d'Ein­stein. Però tot i la des­co­berta nosal­tres ens seguim bus­cant dins i fora del mapa, el de l'amor, el del desig, on no hi ha raons, ni raci­o­na­li­tat pos­si­ble. On l'abraçada i el bes gene­ren les ones gra­vi­ta­ci­o­nals que ens fan sen­tir vius. Segui­rem explo­rant.