El procés de centrifugació

El procés inde­pen­den­tista ha cen­tri­fu­gat líders polítics a velo­ci­tat de cre­uer. Això ha pas­sat en for­ma­ci­ons de tots colors. L'últim de cedir ha estat Artur Mas, que era un super­vi­vent que enllaçava el final del pujo­lisme amb el tan­ca­ment de l'etapa autonòmica i l'inici de la “prein­de­pendència” –per dir-ho en ter­mes del nou pre­si­dent Puig­de­mont. Mas s'hi ha que­dat a les por­tes. Segu­ra­ment, i per ara, el nou pre­si­dent pro­por­ci­ona una fres­cor lli­gada a la manca de cre­mors per­so­nals que pot fer més fàcil tei­xir ali­an­ces en el pano­rama sobi­ra­nista. També és clar que si a cada parada o escull –la pro­pera, els pres­su­pos­tos– cal fer un gran drama (esport naci­o­nal), el procés –el procés de cen­tri­fu­gació– es pot acce­le­rar-se encara més.