Europa i Catalunya

No tri­ga­rem gaire a tor­nar a veure des­ple­gat en tota la seva mag­ni­tud uns dels prin­ci­pals fan­tas­mes con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya: la sor­tida de la Unió Euro­pea, l'expulsió de l'euro i l'aïlla­ment inter­na­ci­o­nal més espantós. Tan­ma­teix, estem assis­tint a un nou epi­sodi de la mera­ve­llosa fle­xi­bi­li­tat de l'estruc­tura euro­pea, sem­pre a punt per fer front als des­a­fi­a­ments que imposa la rea­li­tat: la pos­si­ble sor­tida de la Gran Bre­ta­nya de la UE. Ho vam veure amb la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya. No hi havia res escrit sobre com ges­ti­o­nar la incor­po­ració de 16 mili­ons d'habi­tants d'un país que no era de la UE i que es fusi­o­nava amb un estat mem­bre. Eppur si muove i la Unió Euro­pea va aco­mo­dar-se de manera òptima a la nova situ­ació. La gran crisi bancària i econòmica dels dar­rers anys va tro­bar la UE amb un Banc Cen­tral que –a diferència de la Reserva Fede­rals dels EUA– tenia per única missió con­tro­lar la inflació. Cap nor­ma­tiva no li per­me­tia inter­ve­nir direc­ta­ment en la crisi, per exem­ple, com­prant bons sobi­rans. Un cop més, la UE va tor­nar a mos­trar una gran cin­tura i Mario Draghi ha fet de tot i més per apai­va­gar els efec­tes de la crisi. Ara, davant la pos­si­bi­li­tat de la sor­tida de la Gran Bre­ta­nya –un fet no pre­vist en cap trac­tat, per cert–, un cop més la UE mos­tra una enorme fle­xi­bi­li­tat per rene­go­ciar els ter­mes de la per­ti­nença britànica. Què cre­ieu que pas­sarà quan Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent?