Nang! Nang! Nang!

No sé si l'arti­cle de diu­menge pas­sat ha pogut influir en la decisió presa per l'Ajun­ta­ment en el sen­tit que con­tinuïn res­so­nant en l'espai ciu­tadà les cam­pa­na­des cate­dralícies dels quarts i les hores de nit, tal com han fet sem­pre. Des de la meva tran­quil·la cota domi­ni­cal del diari, feli­cito els que han lide­rat l'assumpte. No és pas fàcil trac­tar amb el capítol els assump­tes rela­ci­o­nats amb qual­se­vol dels aspec­tes de la vida cate­dralícia. Fa molts anys vaig haver de llui­tar per acon­se­guir ocu­par el claus­tre de la cate­dral, de fet un dels espais millors de l'expo­sició de flors. Els costà d'enten­dre que els visi­tants de l'expo­sició, en gene­ral, són gent de gust per les flors i res­pec­tu­osa pels indrets que les acu­llen. Veient l'expo­sició a les hores bai­xes, en caure el sol i la llum natu­ral per­dent el seu domini, hom se sent encon­git anímica­ment per l'espec­ta­cle. Si en aquells moments res­so­nen les cam­pa­na­des de les set, els visi­tants paren, callen i fru­ei­xen de la per­fecció d'un espec­ta­cle visual i sonor, irre­pe­ti­ble fins l'any vinent. Hom com­brega amb la bellesa del con­junt, l'arqui­tec­tura i les flors, banyats tots pel so amic de les cam­pa­nes.

Les de les cate­drals, basíliques i altres llocs reli­gi­o­sos, artístics i històrics sovint han for­mat part d'epi­so­dis lle­gen­da­ris amb fons històrics. Ramir II, el Monjo, heretà la corona d'Aragó en morir el seu pare reg­nant. Deixà els hàbits i es tras­lladà i s'entro­nitzà a Osca. Sense cap mena d'experiència reial, força nobles començaren a deso­beir-lo i s'inicià el perill d'un des­mem­bra­ment del Regne d'Aragó. En aco­mi­a­dar-se del con­vent, el prior li havia ofert con­sell i ajuda. Ramir ho recordà i envià el seu fill a rela­tar-li el pro­blema. L'escoltà amb atenció i tot seguit sor­ti­ren a l'hort. Una ban­ca­lada de cols ver­de­java i entre totes, algu­nes havien cres­cut més que les altres i tre­ien el cap osten­si­ble­ment. El prior agafà una falç de segar i de cops secs i forts tallà els caps de les cols que sobre­sor­tien. “Explica al teu pare el que has vist. Ell ho entendrà!”, digué el prior al jove­net.

Ramir II con­vocà una festa a palau amb la noblesa, inclo­sos els líders del movi­ment per des­tro­nar-lo. Durant la festa, el camar­lenc els anà cri­dant un per un per ense­nyar-los, els deia, una tro­ba­lla feta al soter­rani. Allí els deca­pi­ta­ven i feien sonar la cam­pana de palau. En sonar per tret­zena vegada, Ramir II parà el sarau i pregà que bai­xes­sin al pati o guai­tes­sin pels fines­trals. Els dotze caps dels que volien des­tro­nar-lo, posats com un rellotge i, al mig, el del prior del mones­tir d'Osca, ins­ti­ga­dor dels fets. Les cam­pa­nes toca­ren a morts tota la nit i l'endemà Ramir II manà repi­car fes­tiu a tot el regne. Gai­rebé res a veure amb Girona. Tot i que hi ha al Barri Vell parers dis­tints i velles rei­vin­di­ca­ci­ons, no peri­llen les tes­tes dels seus autors. És clar que puc equi­vo­car-me i un alcalde nou inex­pert, de fets i trets per estre­nar, podria embo­li­car-ho. No val a badar!