Altra vegada la societat civil

Durant uns quants anys, la soci­e­tat civil –ANC, Òmnium, Dret a Deci­dir, l'AMI i cen­te­nars de grups i enti­tats– ha anat al davant del movi­ment inde­pen­den­tista. Els polítics han escol­tat la soci­e­tat i s'hi han afe­git. De fet, el movi­ment inde­pen­den­tista és el movi­ment social més impor­tant en quan­ti­tat que s'ha produït a l'Europa de la post­guerra.

Després de les elec­ci­ons del 27-S i espe­ci­al­ment des de la decla­ració del Par­la­ment de l'inici del procés d'inde­pendència i de des­con­nexió, i després que el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el seu  govern l'han assu­mit com a seu, ara toca a la soci­e­tat civil fer cos­tat als par­la­men­ta­ris i al govern.

Ara és l'hora de demos­trar amb fets que la cosa va seri­o­sa­ment. Els nos­tres par­la­men­ta­ris i el govern tin­dran greus pro­ble­mes davant la justícia espa­nyola. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal actuarà amb tota con­tundència con­tra qual­se­vol decisió i fins i tot con­tra sim­ples decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons (com va dir la Soraya Sáenz de San­ta­maría). És l'hora que la soci­e­tat civil aguanti i faci pinya amb el govern i els seus par­la­men­ta­ris. Si fins ara la soci­e­tat civil era la que lide­rava, ara ha d'apun­ta­lar i donar la cara.

És en aquesta línia que s'ha d'inter­pre­tar l'acte que l'ANC de la Selva va orga­nit­zar el diven­dres 19 de febrer a l'audi­tori de Santa Coloma de Far­ners. Estava ple de gom a gom. Molta gent dreta. El lema de la tro­bada era Enda­vant República. Els que varen inter­ve­nir, començant per en Jordi Grau i aca­bant per en Lluís Llach i en Benet Sale­llas, tots  van coin­ci­dir que el procés cap a la inde­pendència no té retorn, i que fer un país nou i millor és abso­lu­ta­ment ina­jor­na­ble. I per tot això i molt més, és necessària de nou la mobi­lit­zació de la soci­e­tat civil. Una nova mobi­lit­zació que implica eixam­plar en pri­mer lloc la base de l'inde­pen­den­tisme i esta­blir ponts amb els nous inde­pen­den­tis­tes; en segon lloc, donar suport i sor­tir al car­rer per defen­sar el nos­tre govern de les agres­si­ons que haurà de supor­tar per part de l'Estat espa­nyol. I, per últim, mani­fes­tar amb ale­gria i rela­xa­ment, i també amb paciència i civisme, la decisió de tot un poble cap a la inde­pendència. 

S'acos­ten temps difícils i hem d'estar a punt de sor­tir al car­rer tan­tes vega­des com sigui neces­sari. I, fins i tot, hau­rem de por­tar la car­ma­nyola per no defa­llir, com diu en Lluís Llach. Per tant, és abso­lu­ta­ment neces­sari que la soci­e­tat civil torni a aga­far pro­ta­go­nisme, tant per defen­sar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons com per estar atents  perquè els nos­tres polítics no es desviïn dels com­pro­mi­sos que van adqui­rir el 27-S.