Deures de la CUP

No hi hau­ria al Par­la­ment una majo­ria de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes si la CUP no hagués deci­dit el 2012 com­pa­gi­nar la seva lluita en l'espai muni­ci­pal amb la seva impli­cació en la política naci­o­nal. Sense la CUP al Par­la­ment, molts vots d'inde­pen­den­tis­tes anti­ca­pi­ta­lis­tes s'hau­rien per­dut perquè Junts pel Sí no els hau­ria reco­llit i Cata­lu­nya Sí que es Pot no els hau­ria repre­sen­tat.

L'inde­pen­den­tisme té la sort que el tàndem David Fernàndez-Quim Arru­fat va fer molta feina, que Poble Lliure ten­deix a actuar amb sen­tit d'estat (com ho fa aquest cor­rent potent dins la CUP quan diu que cal apro­var el nou pres­su­post amb Junts pel Sí per no fre­nar el procés de rup­tura amb el govern d'Espa­nya) i que a la CUP hi ha mol­tes per­so­nes amb prou capa­ci­tat per fer anàlisis lúcides dels pro­ces­sos d'alli­be­ra­ment dels pobles, com la de Marc Sallas en un interes­sant arti­cle a VilaWeb.

Només avançarem de la postau­to­no­mia a la prein­de­pendència i de la inde­pendència a la nova república si les for­ces polítiques inte­gra­des a Junts pel Sí i a la CUP actuen amb sen­tit d'estat i són for­tes. Per tal que la CUP sigui forta cal que reac­ci­oni amb con­tundència quan un diri­gent seu diu baja­na­des.

“Sacri­fi­ca­rem tot el pro­jecte de la CUP per la merda del Par­la­ment?”, pre­gunta Josep Manel Bus­queta, a qui les por­tes giratòries de la CUP al Par­la­ment han trans­for­mat de dipu­tat en mem­bre de l'equip tècnic del grup par­la­men­tari. Bus­queta, pas­tis­ser d'ofici, és dels qui apla­nen el camí al CNI. Podran els Sallas i els Botran neu­tra­lit­zar els Bus­queta a la CUP?