En interès de qui?

Els polítics que no tenen dis­curs ni idees els reco­nei­xe­reu perquè són els que repe­tei­xen més allò de “S'ha de par­lar dels temes que real­ment interes­sen/afec­ten la gent”. Dir-ho rei­te­ra­ti­va­ment és no voler par­lar o des­viar l'atenció de qüesti­ons de fons que ens impli­quen a tots. És, de fet, negar la política. Negar la funció i el poder de la política per trans­for­mar la soci­e­tat. Negar-se a fer política de veri­tat. I, per exclusió, dedi­car-se a fer poli­ti­queig. Al cap­da­vall, es tracta de veure si ens con­fo­nen prou perquè ens avor­rim (des­a­fec­tem, també se n'ha dit) de la política i els polítics.

Això fa molts anys que passa, i real­ment jo mateix a vega­des he dit fàstics de la política perquè m'he dei­xat endur per la inèrcia de la indig­nació i no he fet la dis­tinció entre política i poli­ti­queig. Perquè reque­reix un esforç inten­tar man­te­nir el cap clar davant aquesta tendència de deter­mi­nats par­tits i deter­mi­nats polítics de con­fon­dre'ns més les idees que de ser hones­tos per acla­rir-nos-les.

Penso en tot això per coses que han pas­sat aquesta set­mana, i no pre­ci­sa­ment en el pri­mer pla de la política. Però han pas­sat i em sem­blen simp­tomàtiques d'això de què parlo. I vénen de bàndols ben dife­rents. Per exem­ple, el PP va pre­sen­tar dijous al Par­la­ment una moció que recla­mava la renúncia a fer una con­sulta per deci­dir sobre el pro­jecte de BCN World, ja els dic jo que amb l'única intenció d'inten­tar divi­dir el govern de Junts pel Sí i el pacte amb la CUP. Per res més. Perquè al PP li importa ben poc si en el pro­jecte hi ha més casi­nos o menys o si hi ha impli­ca­ci­ons medi­am­bi­en­tals o no. Només bus­cava una votació que esce­ni­fiqués una divisió de Junts pel Sí, perquè tots sabem que hi ha diferències sobre el pro­jecte. La votació va sal­var aquesta trampa, perquè JxSí i la CUP la van rebut­jar, en espera de veure com avança el pro­jecte.

Però el PP també pre­senta aquesta moció als ajun­ta­ments de la zona. I, per exem­ple, al ple de Reus de diven­dres, ERC i CiU, tots dos a l'equip de govern, van votar sepa­ra­da­ment. I, per tant, també de manera dife­rent que JxSí al Par­la­ment.

L'altre cas ve de la CUP. Jo creia que aquests divuit mesos es trac­tava de fer-se la punyeta el mínim pos­si­ble entre els sobi­ra­nis­tes. Però no. En el mateix ple del Par­la­ment de dijous, els socis de JxSí van votar sepa­ra­da­ment sobre la pro­posta de la CUP perquè es retiri “imme­di­a­ta­ment” el monu­ment fran­quista a la bata­lla de l'Ebre a Tor­tosa. A la CUP li ve la pressa ara per un monu­ment que fa cin­quanta anys que hi és i que cap dels dife­rents con­sis­to­ris que hi ha hagut l'ha fet treure, i li és igual que hi hagi pre­vista pel juny una con­sulta a la població.

El que els deia. Poli­ti­queig en temps de fer política.