Sobre el català

Fa uns dies aquest diari publi­cava que el nom­bre de per­so­nes ins­cri­tes per apren­dre català als cur­sos del Cen­tre de Nor­ma­lit­zació Lingüística a les comar­ques giro­ni­nes s'ha reduït a més de la mei­tat des de l'any 2010. Dels gai­rebé 16.000 a poc més de 7.000. No cal dei­xar-se por­tar pel pes­si­misme si tenim en compte que entre les cau­ses n'hi ha una que ens dóna un bri d'espe­rança. I és que ara els fills de les famílies estran­ge­res ja han après, gràcies a la immersió lingüística, el català a l'escola. De manera que ja no els cal apren­dre la llen­gua pròpia del nos­tre país a través de canals extra­es­co­lars. També es podria inter­pre­tar amb una mirada opti­mista el fet que el col·lec­tiu d'alum­nes més nombrós és el que té el cas­tellà com a llen­gua materna. I això és posi­tiu perquè veuen la neces­si­tat d'apren­dre el català. El pro­blema és que en molts casos ho fan per pur interès. O sigui, per poder tro­bar feina. A més, quan aques­tes per­so­nes s'ado­nen que poden fer una vida nor­mal només amb el cas­tellà, ja no veuen la neces­si­tat de con­ti­nuar apre­nent català. I aquesta és la qüestió. Perquè no es tracta d'un tema de neces­si­tat, sinó que el català és la llen­gua pròpia del nos­tre país. I fins que no acon­se­guim fer enten­dre això, sem­pre hi haurà una part dels ciu­ta­dans del nos­tre país que con­ti­nu­a­ran pen­sant que per què s'han de moles­tar a apren­dre, i no diguem par­lar, un idi­oma si amb el seu, el cas­tellà, ja els va prou bé. Evi­dent­ment no hi aju­den fets com el de fa pocs dies, quan el TSJC es va mani­fes­tar en con­tra de la reco­ma­nació que els fun­ci­o­na­ris facin ser­vir pri­o­ritària­ment el català. Per exem­ple, es mani­festa en con­tra de la reco­ma­nació del fet que el fun­ci­o­nari con­tinuï par­lant en català encara que el ciu­tadà s'hi diri­geixi en cas­tellà. Doncs mira per on que el fet de can­viar d'idi­oma és un dels prin­ci­pals errors que no hauríem de come­tre mai. Sem­pre que sapi­guem amb cer­tesa que la per­sona que tenim davant ens entén. L'edu­cació, per sobre de tot. Només fal­ta­ria. Però, per què he de can­viar jo d'idi­oma quan la per­sona amb qui parlo a casa meva es diri­geix a mi en cas­tellà? No és més nor­mal que qui s'adapti i canviï sigui l'altra? L'ús de la nos­tra llen­gua ha de fluir amb natu­ra­li­tat, i can­viar donant per fet que no ens ente­nen, quan ens ente­nen, no és natu­ral. I con­ti­nuar par­lant en català no és falta d'edu­cació, com poden pen­sar mol­tes per­so­nes.