L'únic país, Espanya!

Els lec­tors més vells, o més impli­cats, o més tarats, deuen recor­dar-se d'allò que a finals dels anys setanta es va deno­mi­nar “Bata­lla de València”. La UCD i les res­tes sòlides del fran­quisme van fer front comú per des­bu­de­llar la recu­pe­ració naci­o­nal del país, que s'havia envo­lat amb la mort del dic­ta­dor. Bata­lla desi­gual, aque­lla. Més mas­sa­cre que bata­lla. Els par­ti­da­ris de la dig­ni­tat col·lec­tiva rei­vin­di­ca­ven el nom de “País Valencià”. Els defen­sors del sucur­sa­lisme amarg i del pro­vin­ci­a­nisme estèril els tit­lla­ven de “rene­gats” i denun­ci­a­ven –ai!, què havien de denun­ciar ells?– que el “País Valencià” era el cartró malèvol que ama­gava els “Països Cata­lans”. Per això va pre­val­dre l'anodí “Comu­ni­tat Valen­ci­ana”. Comu­ni­tat de veïns. Aquesta era l'estratègia, però els més des­ca­rats bra­ma­ven sense dis­si­mul: “L'únic país, Espa­nya!” Aquesta era la intenció real. La mateixa que ara mou Ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, que ha dema­nat al Par­la­ment que es retiri per llei la deno­mi­nació “país” de la publi­ci­tat exte­rior de la Gene­ra­li­tat. El con­cepte, argüeixen, és “enganyós” i genera dub­tes sobre “la natu­ra­lesa juri­di­co­política de Cata­lu­nya”. Al con­trari, amics ciu­ta­dans, els des­vela. País és, en efecte, una manera com una altra d'expres­sar un col·lec­tiu naci­o­nal. El que passa és que vostès no hi cre­uen. Que l'únic país que ente­nen i defen­sen, dar­rere tanta pasta de full ciu­ta­dana, és Espa­nya. Doncs ja ho saben, inten­tin gua­nyar la bata­lla de Bar­ce­lona perquè Cata­lu­nya només sigui “comu­ni­tat”.