La nit d'Europa

En el marc dels habi­tu­als exer­ci­cis de cul­pa­bi­lit­zació que afec­ten les elits euro­pees després d'una matança com la de Brus­sel·les el dia 22, des­taca l'opinió de Gilles Kepel, que acusa Bèlgica de ser un “Estat fallit”: “La con­fron­tació entre fla­mencs i valons francòfons ha asso­lit ja nivells de guerra civil lar­vada. Hem arri­bat al punt que les dues poli­cies no es par­len entre elles.” Con­si­de­rar que l'existència de dues rea­li­tats naci­o­nals afa­vo­reix l'atac de l'ene­mic és molt propi de men­ta­li­tats jaco­bi­nes, però també una pixada fora de test que ens aparta de la com­prensió del pro­blema. Són pre­ci­sa­ment les polítiques d'inte­gració euro­pea –i con­següent­ment de des­in­te­gració naci­o­nal– impo­sa­des des de dalt, des de la UE, que ens han por­tat a la situ­ació actual d'inde­fensió. Ara, si bé la coor­di­nació entre poli­cies i ser­veis d'infor­mació té molt de camí per córrer, ja sabem que això no ho resoldrà tot. Com recu­pe­ra­rem la nos­tra civi­lit­zació per­duda? No serà igno­rant els bar­ris fora de la llei on s'impo­sen els quin­ta­co­lum­nis­tes, sinó des­mun­tant-los; no serà faci­li­tant la feina als pre­di­ca­dors de l'odi, als reclu­ta­dors i als pro­pa­gan­dis­tes, sinó expul­sant-los; no serà incre­men­tant la per­me­a­bi­li­tat de les fron­te­res, sinó impe­dint-la; no serà incor­po­rant més con­tin­gents de població pro­vi­nent de zones en guerra, sinó impe­dint-ho. I no, no serà, com cre­uen les llu­me­ne­res del procés, cre­ant un “nou país” plu­ri­a­co­lli­dor que esde­vin­gui un forat negre sense política de defensa ni ordre públic.