Berija

A l'època de la Gran Enci­clopèdia Soviètica la rea­li­tat era molt més dòcil. I si no, fixem-nos en el cas del cama­rada Lav­ren­tij Pav­lo­vic Berija, minis­tre de Segu­re­tat i mà exe­cu­tora dels epi­so­dis més san­gui­na­ris de Sta­lin. En plena era de deses­ta­li­nit­zació, el poderós Berija va caure de l'escam­bell: va ser sotmès a un judici secret i va ser exe­cu­tat. A par­tir d'aquell moment (1953), d'una edició per l'altra, l'entrada mitòmana que l'Enci­clopèdia li havia dedi­cat fins ales­ho­res, va ser subs­tituïda. I allà on abans figu­rava “Berija”, lla­vors hi va figu­rar “Bering”: “estret que separa les cos­tes d'Alaska de les de Sibèria”. Tan sen­zill com això.

Ara, en una època cibernètica­ment líquida, el domini sobre el llen­guatge reque­reix altres cui­tes. Deu ser per això que Cata­lu­nya només pot auto­re­conèixer-se com a nació a mode de preàmbul retòric. I deu ser per això que C's acaba de regis­trar una pro­po­sició de llei per evi­tar que la Gene­ra­li­tat pugui uti­lit­zar el terme país per refe­rir-se a Cata­lu­nya en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals. I deu ser també per això que C's va pro­po­sar que, en cas d'un estat d'excepció, el govern pugui con­tro­lar i sus­pen­dre les xar­xes soci­als de comu­ni­cació. Qui con­trola el llen­guatge, con­trola la rea­li­tat. Deu ser per això que Félix de Azúa s'inau­gura amb una impos­tura intel·lec­tual i s'afa­nya a apli­car sectària­ment el terme talibà men­tre Joan de Sagarra, melós i pre­nyat de com­pli­ci­tat, fa veure que el renya una micona. Temps a venir ja veig com, per posar un exem­ple, l'entrada “Rojals, Marta” serà subs­tituïda per “Roja, la: mítica selección...”. Tan sen­zill com això.