La veu prima de la serp

No cal remar­car, per evi­dent, que l'opció política del Par­tit Popu­lar es basa en una doc­trina ultra­con­ser­va­dora en l'aspecte social, ultra­li­be­ral quant a l'eco­no­mia i cons­truïda sobre el naci­o­na­lisme espa­nyol en tot allò que fa referència a la política ins­ti­tu­ci­o­nal. Es tracta d'una opció ideològica com qual­se­vol altra, que ha acon­se­guit els suports neces­sa­ris per gover­nar i, com que aquests trets iden­ti­ta­ris són cone­guts per tot­hom, no cal espe­rar que cap mem­bre del govern pre­si­dit per Mari­ano Rajoy reco­ne­gui que vol ofe­gar el de Cata­lu­nya retor­nant-li els diners dels seus con­tri­bu­ents tard i en comp­ta­go­tes. Aquesta és la seva tàctica i la nos­tra és esca­po­lir-nos de les seves gra­pes. I no cal afe­gir-hi tea­tre ni ges­ti­cu­la­ci­ons his­triòniques com les que té per cos­tum ofe­rir el m(s)inis­tre en fun­ci­ons d'Hisenda, Cristóbal Mon­toro, que la set­mana pas­sada ens va pre­sen­tar una de les seves més carac­terísti­ques actu­a­ci­ons. Cada vegada que ha de par­lar de Cata­lu­nya, la seva veu es va apri­mant per l'efecte que pro­voca sobre la gola la com­pressió del mus­cle de les glàndu­les veri­no­ses amb què totes les serps estan dota­des. I al final, és clar, per no córrer el risc d'emmet­zi­nar-se tot sol, escup baja­na­des sense cap mena de ver­go­nya, com la d'atri­buir el des­vi­a­ment del dèficit anual de Cata­lu­nya durant l'exer­cici 2015 al procés elec­to­ral del pas­sat 27-S. De la riva­li­tat argu­men­tada a l'ene­mis­tat rabi­osa hi ha una gran distància. Tan gran com la que separa la intel·ligència de la imbe­cil·litat.