Gràcies, Johan Cruyff!

El 24 de març pas­sat, un càncer de pulmó va posar fi a la vida del geni holandès, després d'uns mesos de lluita tenaç, i aquest cop l'incon­for­mista i llui­ta­dor Cruyff no el va poder superar.

Havia fit­xat pel Barça de la mà d'Armand Carabén el 1973, quan el pre­si­dent era l'Agustí Mon­tal, en aquells depri­ments i des­gra­ci­ats anys de la dic­ta­dura. En el seu pri­mer any ja va ser capaç de tren­car la maleïda inèrcia impo­sada pel fran­quisme, gua­nyant a domi­cili el Madrid, amb aquell històric 0-5. El Barça també va gua­nyar aque­lla lliga després de 14 anys per­duts en el desert por impe­ra­tivo legal, men­tre que a Cata­lu­nya, els cata­lans seguíem opri­mits pel ter­ror que impo­sava el règim. Aque­lla era només una pri­mera primícia del que aca­ba­ria apor­tant Cruyff, no només al Barça, que va ser molt, sinó també a Cata­lu­nya, la seva segona pàtria. El 1988 es rein­cor­pora al Barça, aquest cop com a entre­na­dor del pri­mer equip. En aque­lla època pre­si­dia el club el gris i dis­cu­tit Núñez, espe­ci­al­ment perquè s'havia aca­bat la tem­po­rada 87/88 amb els juga­dors rebo­tats (motí de l'Hes­pe­ria), per culpa de les seves cons­tants ingerències. Amb el fit­xatge de Cruyff, Núñez va poder seguir sent pre­si­dent però ja no va poder exer­cir la seva pre­sidència abso­lu­tista, car amb Cruyff se li va aca­bar ficar el nas al ves­ti­dor.

L'arri­bada de Cruyff com a entre­na­dor va sig­ni­fi­car per al Barça l'inici d'una nova època. No només va gua­nyar qua­tre lli­gues segui­des i la pri­mera Cham­pi­ons, sinó que va pro­moure la rees­truc­tu­ració del pri­mer equip i del fut­bol de base, intro­duint un nou con­cepte del fut­bol: con­trol total de la pilota, màxima con­cen­tració i dis­po­sar d'uns juga­dors dis­ci­pli­nats i en per­fecta har­mo­nia amb les ori­en­ta­ci­ons del mis­ter, sem­pre basa­des amb un diàleg obert entre entre­na­dor i juga­dors. La seva revo­lució va anar més allà del club, ja que va can­viar la men­ta­li­tat de l'entorn i va acon­se­guir cap­gi­rar l'apa­tia col·lec­tiva i el vic­ti­misme ino­pe­rant, per una men­ta­li­tat gua­nya­dora i de creure's que el Barça podia ser el gran equip de referència. Gràcies al mes­tratge de l'irre­pe­ti­ble geni, el Barça avui és el millor equip d'arreu del món, tot i haver supor­tat la incom­petència d'un orgullós Núñez i més tard la del pre­po­tent Rosell.

Johan Cruyff no només fou un geni dins del món del fut­bol, sinó que també ho fou com a ciu­tadà. Ell ens va saber trans­me­tre, als cata­lans, el seu espe­rit incon­for­mista i gua­nya­dor, es va impli­car donant suport com un català més a l'Assem­blea de Cata­lu­nya aquell 1976 rei­vin­di­ca­tiu, i posant el nom de Jordi al seu pri­mer fill; Arri­ma­das, se n'ha assa­ben­tat? Dar­re­ra­ment quan algú li va pre­gun­tar pel procés català, va ser categòric: “Els cata­lans tenen dret a ser el que vul­guin.”