La veritat de Montoro

El minis­tre Mon­toro ha demos­trat un cop més que l'auto­go­vern de Cata­lu­nya ja és una capsa buida de con­tin­gut polític, econòmic i com­pe­ten­cial, amb una carta humi­li­ant on que­dava clar que els con­se­llers dels governs autonòmics són poca cosa més que uns uixers, que en un ter­mini de 15 dies han de fer exac­ta­ment el que mana l'amo.

El mateix dia que envi­ava la carta, Mon­toro se sin­ce­rava i feia unes decla­ra­ci­ons que són una veri­tat com una casa de pagès: “Hem fra­cas­sat en la cons­trucció de l'Estat de les auto­no­mies”, tot i afe­gir que, després de dècades i dècades de trans­ferència directa de recur­sos fis­cals des dels Països Cata­lans cap a les altres comu­ni­tats autònomes, “les diferències entre els ter­ri­to­ris seguei­xen sent molt altes”.

Quanta raó, minis­tre! Ara bé, si us pen­seu que aquesta reflexió deri­varà en un replan­te­ja­ment que millori el sis­tema o el faci més just i democràtic, esteu somi­ant trui­tes. El que ens està dient Mon­toro és que les con­ces­si­ons que durant la Tran­sició es van arren­car als gua­nya­dors del 39 s'han aca­bat. Per això la maquinària de l'Estat fun­ci­ona a tot drap per recen­tra­lit­zar i bui­dar de com­petències les auto­no­mies. Des d'àmbits tan amplis com l'edu­cació fins a les pla­ques dels vigi­lants, que segons acaba de dir el TC, han de ser obli­gatòria­ment en cas­tellà. I en això estan d'acord més de dues ter­ce­res parts del Congrés.