Sempre és l'hora de Joan Miró

Mai hi hau­ria d'haver excu­ses per visi­tar l'obra miro­ni­ana. Qua­ranta anys després de la seva ober­tura (que es va fer en temps i con­di­ci­ons molt difícils), la Fun­dació Miró de Bar­ce­lona ha reno­vat i aug­men­tat la seva col·lecció per­ma­nent, amb un dis­curs més d'acord amb els nous temps que pot fer obrir noves vies d'inves­ti­gació de l'artista. Perquè a Miró mai te l'aca­bes. La reno­vació és un posi­tiu punt d'inflexió per a la ins­ti­tució i, com sem­pre en aquests casos, s'espera que el públic local res­pon­gui amb un aug­ment de les seves visi­tes al museu de Montjuïc. Ja en ple segle XXI, l'obra de Miró no ha fet més que créixer i ens parla direc­ta­ment. És pura poe­sia, pura emoció, pur com­promís. Així que és l'hora de redes­co­brir Miró, encara que mai hagi dei­xat de ser-ho.