Campanya permanent

Hi haurà més d'un que estarà d'acord amb el minis­tre de Justícia en fun­ci­ons quan diu que les cam­pa­nyes elec­to­rals de dues set­ma­nes són un tur­ment per als ciu­ta­dans i que pot­ser cal­dria can­viar la llei per reta­llar les cam­pa­nyes i dei­xar així de cla­var la llauna. La teo­ria diu que les cam­pa­nyes cur­tes ten­dei­xen a bene­fi­ciar els par­tits esta­blerts i els polítics en exer­cici, que ja són cone­guts pels elec­tors. Per con­tra, seguint amb la teo­ria, les cam­pa­nyes més llar­gues donen a les for­ma­ci­ons menys cone­gu­des i als seus can­di­dats més temps per pre­pa­rar-se i infor­mar l'elec­to­rat de les seves pro­pos­tes.

Doncs bé, la cam­pa­nya per a les elec­ci­ons espa­nyo­les és i s'està fent llarguíssima, perquè els par­tits estan en cam­pa­nya per­ma­nent. Ho esta­ven abans del 20-D i ho estan, encara més, després que les urnes dei­xes­sin més que oberta la pos­si­bi­li­tat de for­mar govern. Només cal veure els debats que hi ha hagut al Congrés des de la seva cons­ti­tució el gener pas­sat per veure com s'han con­ver­tit en veri­ta­bles mítings elec­to­rals per a lluïment dels caps de llista, com va pas­sar no fa ni quinze dies en el debat sobre la crisi dels refu­gi­ats, que va aca­bar amb una pica­ba­ra­lla entre Pablo Igle­sias i Albert Rivera que poc tenia a veure amb el drama que es viu a Grècia i més amb la futura con­vo­catòria d'elec­ci­ons. Per no obli­dar-nos del monòleg propi del club de la comèdia amb què ens va delec­tar Rajoy durant el fallit debat d'inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Aire de míting també han tin­gut les com­pa­rei­xen­ces davant dels mit­jans dels pro­ta­go­nis­tes de les tro­ba­des per inten­tar pac­tar un futur govern espa­nyol. I dels que se les han mira't des de fora. Igual­ment està en cam­pa­nya el govern en fun­ci­ons, amb una vice­pre­si­denta que apro­fita els diven­dres per fer el seu míting.

Vaja, que això de la cam­pa­nya sem­bla ser ja un estadi natu­ral per­petu en la política espa­nyola, i de retruc en la nos­tra. I, tor­nant al que diu la teo­ria, cal­dria recor­dar a qui ho vul­gui escol­tar que el perill de les cam­pa­nyes llar­gues és l'avor­ri­ment de l'elec­to­rat.