Iceta i companyia

Un dels escàndols més impor­tants d'aquests dies ha estat l'esbom­bada del dinar “secret” del vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras amb el can­di­dat del PSOE, Pedro Sánchez. El fet: dinar –pru­dent, ...si voleu–, seguit de la fil­tració. De moment, no se sap qui l'ha fil­trat. Al mateix temps, el Grup Godó –La Van­guar­dia i 8TV– l'escampa pel rota­tiu i la cadena. “Qui ha xer­rat?”, es pre­gunta tot­hom.

És ‘el Con­fi­den­cial Digi­tal' que publica el perquè de tot ple­gat, amb tots els ets i uts, de dalt a baix. Ha estat Miquel Iceta qui ha llançat per l'aire la notícia. Notición, diuen a Madrid. Quina relació hi pot tenir Iceta? El digi­tal ho explica així: “El secre­tari gene­ral del PSC era un dels pocs càrrecs del par­tit que havien estat infor­mats de la tro­bada. A més, guarda molt bona relació amb direc­tius del Grup Godó.” El rota­tiu digi­tal també aven­tura totes les hipòtesis sobre les inten­ci­ons d'Iceta: pretén crear males­tar dins JxS per tal que se'n vagi en orris, és a dir, que es tren­qui defi­ni­ti­va­ment. No compta, el faceciós polític, que JxS la sap molt llarga i, en lloc de fer que els cai­gui el cel pel cap, fan una foto d'en Puig­de­mont i en Jun­que­ras quasi aga­fats de la mà.

Conei­xen allò del tret per la culata? Doncs exac­ta­ment. Iceta ni devia sos­pi­tar que la bomba cau­ria al bell mig del car­rer Fer­raz, alçant pels aires tot el per­so­nal, els de la nova política, els de la clàssica, els de la vella, els ele­fants blancs. Pedro Sánchez és la diana de tots els ulls desor­bi­tats. El drama del can­di­dat és superb. Rebut­jat pel par­tit en pes, li peri­lla, no tan sols la inves­ti­dura, sinó la pre­sidència del par­tit i qui sap si el car­net i tot.

Pablo Igle­sias entra en joc de seguida. Corre cap al Palau de la Gene­ra­li­tat que, no ho obli­dem, els cata­lans són la pedra a la sola de la sabata de tot el xou que es por­ten a Madrid per a fer una cor­recta coa­lició i posar-se a gover­nar. Igle­sias mira el pre­si­dent Puig­de­mont i li diu alguna cosa fàcil de des­co­brir: et neces­sito. Hace­mos pacto de izqui­er­das y con­ta­mos con­tigo.

De res no ha ser­vit tant anar amunt i avall. En el cas que hagues­sin fet el pacte, Pablo Igle­sias seria rebut­jat en la sessió d'inves­ti­dura. Pels seus. Què ens espera, als cata­lans, en unes noves elec­ci­ons amb clar tri­omf de les dre­tes –vull dir del PP, de C's, i del PSOE–? Una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. No hi haurà cap més remei.