Ho sabem tot?

Els menys espa­vi­lats fa temps que havien arri­bat a la con­clusió que Aus­banc i Manos Lim­pias venien duros a una pes­seta. Les dues pre­sump­tes enti­tats sem­bla­ven més interes­sa­des a deses­ta­bi­lit­zar el sis­tema que a defen­sar-ne les vícti­mes. Sem­bra­ven discòrdia en un camp car­re­gat de males her­bes. Però la sal que dei­xa­ven anar ho arra­sava tot. Qui hi ha al dar­rere?, es pre­gun­ta­ven els més per­ti­nents. Una con­xorxa d'ele­ments de l'extrema dreta que, una vegada arri­bats al caos, es pre­sen­ta­rien com els sal­va­dors de la pàtria? L'abast final de la mani­o­bra inqui­e­tant res­tava sem­pre en sus­pens. Ara tot queda una mica més clar. Bus­ques­sin el que bus­ques­sin aquests senyors, no van renun­ciar tam­poc a enri­quir-se. A Espa­nya la jugada curta sol pre­val­dre sobre qual­se­vol estratègia. Enfor­tits en la impu­ni­tat, segons indi­quen els indi­cis rao­na­bles de cri­mi­na­li­tat, es dedi­ca­ven a l'extorsió. Ja ho sabem tot. O no. Hi ha una part fosca. Segons diuen veus indig­na­des del sec­tor de la banca, les mani­o­bres con­jun­tes d'Aus­banc i Manos Lim­pias no eren cap secret. I per què han que­dat ara a la intempèrie? Pot­ser perquè final­ment havien tocat ten­dre. El mos els ha ennu­e­gats. A Espa­nya encara hi ha valors sagrats. Ha estat Miquel Roca qui els ha parat el parany. Roca per­tany a la cúpula de Banc Saba­dell i defen­sava Cris­tina de Borbó con­tra Manos Lim­pias. Sense Manos Lim­pias no hi ha acu­sació par­ti­cu­lar. El secret a veus s'ha des­ve­lat quan la víctima ho ha meres­cut. Només ho sabem tot quan ens ho volen dir tot.