Treball o subsidi?

La victòria de la llista con­flu­ent d'Ada Colau a Bar­ce­lona havia d'obrir les por­tes de l'ajun­ta­ment a la nova política. Si es pot dir res defi­ni­tiu de la nova alcal­dessa un any després, és que reu­neix les qua­li­tats de l'anguila i la gui­lla. Rellis­cosa i astuta. Colau és capaç de sor­pren­dre els més inno­cents dele­gant poder als soci­a­lis­tes més tecnòcra­tes o nome­nant Pere Macias res­pon­sa­ble de la con­nexió del tram­via a la Dia­go­nal. Jordi Hereu i Xavier Trias se'n fan creus. És a dir, l'alcal­dessa ha entès que con­fluència vol dir sumar i des­pis­tar en bene­fici propi. Però hi ha un com­promís elec­to­ral alter­na­tiu que manté tens i actiu: el canvi del model econòmic. Ada Colau com­bat el turisme “des­bo­cat” i es decanta –diu– per l'eco­no­mia “sos­te­ni­ble, social i verda”. Aquesta eco­no­mia encara és un mis­teri. Els més des­pis­tats es pen­sen que als solars on hi havia d'haver hotels les bri­ga­des de parcs i jar­dins plan­ta­ran enciam. Sem­bla que no és això. Aquesta acti­vi­tat alter­na­tiva no ha gene­rat cap lloc de tre­ball. Per con­tra, l'orde­nança muni­ci­pal sí que ha ata­cat el sec­tor de l'oci. Colau ha ampliat la moratòria que no per­met dema­nar llicències hote­le­res un any més i l'ha mamprès con­tra les ter­ras­ses de bars i res­tau­rants. Men­tres­tant, els sec­tors més humils s'ence­nen con­tra la CUP perquè no aprova el pres­su­post i això impe­deix que hi hagi més beques men­ja­dor i més esco­les bres­sol. Els més humils no hau­rien de dema­nar tre­ball, ni que fos en un hotel o en una ter­rassa de bar?