Tacte

Sor­tir al car­rer per Sant Jordi i ama­rar-se de fragàncies. De la de les roses i de la dels lli­bres. Dei­xar anar la vista a les para­des i tocar els lli­bres, obrir-los, fulle­jar-los i que ens amari la seva olor. Ara que el tou dels nos­tres dits té l'hàbit de prémer pan­ta­lles, que aquest dis­sabte (i no només) el nos­tre tacte llis­qui sobre les pàgines dels lli­bres. La mera­ve­lla del paper i el seu dife­rent gra­matge, les cober­tes, i les roses amb les seves espi­nes, i fulles car­no­ses, d'un roig encès. Sor­tir al car­rer, i ena­mo­rar-se. Empel­tar-se de l'ambi­ent fes­tiu perquè la lec­tura sigui la con­tinuïtat cohe­rent amb el sen­tit de la Diada. I com­prar lli­bres, perquè la seva sola presència a casa l'acaba trans­for­mant. Hi ha una mena de força de l'atzar que després em fa mis­se­re­jar i sal­tar d'un lli­bre a l'altre. I ja sé que no me'ls podré lle­gir tots, per bé que sovint som­nio recor­re­guts de lec­tura total. Però com explica Wal­ter Ben­ja­min d'Ana­tole France, quan li pre­gun­ta­ven si s'havia lle­git tots els exem­plars de la seva bibli­o­teca, res­po­nia: “Ni una desena part. O és que vostè sopa­ria cada nit amb la seva vai­xe­lla de Sèvres?”