Gest d'estat

Tal com han anat les coses a Madrid, el gest que va fer Artur Mas el cap de set­mana del 9 i 10 de gener pren molta més força. Quan els EOP (Enter­ra­dors Ofi­ci­als del Procés) ja tenien a punt les pales per tirar-hi terra al damunt, el 129è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va fer un pas al cos­tat. Ho va fer després d'escol­tar per­so­nes de la seva con­fiança, però en última instància la decisió va ser seva. Sabia que unes noves elec­ci­ons supo­sa­ven un estan­ca­ment, quan no un retrocés, de l'objec­tiu polític pel qual s'havia pre­sen­tat a unes noves i –pos­si­ble­ment– últi­mes elec­ci­ons. Va man­te­nir el pols de pòquer fins l'últim moment però al dar­rer ins­tant, aquell en què en les deci­si­ons cru­ci­als només estàs acom­pa­nyat de la teva consciència, Mas va ple­gar. Els interes­sos per­so­nals, de par­tit (CDC) i de coa­lició (Junts pel Sí) van pas­sar a un segon pla. Els EOP ana­ven pre­go­nant que unes noves elec­ci­ons serien la fi de l'inde­pen­den­tisme. Pot­ser sí. I pot­ser aquesta és la diferència entre tenir un estat i no tenir-lo: unes noves elec­ci­ons cata­la­nes posen en qüestió l'inde­pen­den­tisme; unes
noves elec­ci­ons espa­nyo­les no posen en qüestió la uni­tat d'Espa­nya. Espa­nya es pot per­me­tre el luxe d'anar a unes noves elec­ci­ons perquè els qua­tre par­tits amb pos­si­bi­li­tats de ser al govern no volen bai­xar del burro. Cata­lu­nya no es podia per­me­tre unes noves elec­ci­ons perquè el seu poder polític real
és ara per ara tan feble que sot­me­tre'l
a un nou cicle elec­to­ral podria supo­sar una debi­li­tació defi­ni­tiva. Per la mateixa raó, anar a elec­ci­ons a Cata­lu­nya posava “en risc la recu­pe­ració econòmica” (Rajoy) men­tre que repe­tir comi­cis a Espa­nya “no tindrà impacte en l'eco­no­mia” (De Guin­dos). És a dir, els qua­tre grans par­tits esta­tals poden fer política de par­tits i obli­dar-se del sen­tit d'estat perquè els estats que ho són
saben que l'estat fun­ci­ona encara que els par­tits no actuïn amb men­ta­li­tat d'estat. No cal tenir sen­tit d'estat per, com Rajoy, Sánchez, Rivera i Igle­sias, ser con­si­de­rat home d'estat. Però és cert que, a vega­des, com Mas, no cal
tenir estat per actuar com a home
d'estat.