Tribuna
Encomanats a sant Roc
Els llibres de sants parlen de Roc com un home nascut a Montpeller, al segle XIII, que amb un sarró i acompanyat d'un gos emprengué un llarg pelegrinatge. Amb olor de santedat, quan pels camins trobava un empestat, el gos li llepava les nafres i el malalt sanava. Malgrat que es dubta de la seva existència, adquirí gran popularitat als països catalans i la llegenda –de l'home o del gos– féu miracles. Encara, la tradició diu que Badalona, a mitjan segle XVI, per intercessió de Roc s'alliberà d'una mortífera epidèmia. Després, el sant, molt venerat, fou declarat copatró de la ciutat.
La construcció de l'autopista que parteix Badalona, a inici dels seixanta del segle passat, expropià un bon nombre de ciutadans que, junt a damnificats de les riuades del Besòs (1962), motivaren la creació d'un conjunt d'edificis patrocinats per l'Obra Sindical del Hogar, en uns terrenys de cultiu, allà on antigament hi hagueren els aiguamolls del Besòs. Tot, motivà la creació d'un nou barri, al qual s'afegí un considerable nombre de persones d'ètnia gitana desplaçades de les barraques de Montjuïc i Somorostro. En un tres i no res s'aixecaren les atapeïdes torres i el consistori batejà el nounat: barri de Sant Roc. El 1966 s'inaugurà oficialment un conjunt que, per a bé i per a mal, aviat fou conegut a tot Catalunya. De la construcció es podria escriure una novel·la, ja que només es movien camions de sorra i molts menys de ciment, i fins i tot un bloc sencer desaparegué –millor, no es construí– tot i que sí es facturà. Resultat, una baixa qualitat de construcció, un negoci del qual s'aprofità molta gent, problemes d'aluminosi i un projecte de salvament que comportà, a partir del 1998, enderrocar els blocs i construir-los de nou. D'altra banda, un problema social de difícil reconducció, amb temes de droga, marginació i lluites de clans, a la vegada que també naixien esperances de regeneració, amb l'Ateneu, l'Associació de Veïns, la Parròquia... fins el Consorci Badalona Sud. Catorze mil habitants de moltes procedències, dels quals els pakistanesos quasi arriben al vint per cent del total. Una realitat que cal conduir amb guants de seda i autoritat democràtica.
De la jornada inaugural del barri, amb jerarques uniformats i mitres consagrades, es compleix el cinquantè aniversari, un temps per reflexionar sobre l'entramat de Sant Roc i el futur. Hi ha un bon programa d'aniversari, però el repte marca les prioritats i ara cal pensar en el teixit humà i en el diàleg entre les diverses comunitats que hi conviuen, moltes vegades d'esquena unes a altres, quan no estan enfrontades. S'ha d'enfortir Sant Roc, i aquesta és una feina col·lectiva, des de les institucions, l'associacionisme, els partits polítics i els influents caps de clan. Des de la mateixa societat catalana, que no pot estigmatitzar un barri que és històric, esperant que algun sant o algun gos li netegi les nafres.
