Opinió

Keep calm

El punt cec

No cal que un novel·lista sigui també un teòric, però em penso que és millor novel·lista si sap explicar per què escriu i com és que escriu el que escriu

Javier Cer­cas ha publi­cat fa poc un lli­bre de teo­ria literària esplèndid. Es tracta de les con­ferències que va fer el 2015 a la Uni­ver­si­tat d'Oxford, a la famosa càtedra Wie­den­feld. És un curs, doncs, ara acces­si­ble en paper: es pot subrat­llar, es pot ano­tar, t'hi pots enfron­tar i deba­tre els argu­ments que s'hi plan­te­gen. Recull, in extenso, una idea que fa uns anys que Cer­cas defensa amb molt de cri­teri. El lli­bre es diu El punto ciego i parla no pas d'òptica, tot i que, en certa manera, també parla d'òptica, perquè es tracta de veure les coses més nítides, més clares. Aquest punt cec és el lloc de la retina on no hi ha cèl·lules sen­si­bles a la llum. De fet, no sabem que el tenim perquè la infor­mació que no ens pro­por­ci­ona aquest punt fosc, en un ull, és subs­tituïda per la que sí ens ofe­reix l'altre ull, amb la qual cosa tenim a l'abast tot el que ens cal. Cer­cas tras­llada aquest con­cepte al ter­reny de la ficció i ens informa de les novel·les que per­ta­nyen a la cate­go­ria del punt cec, és a dir, “un punt a través del qual, en teo­ria, no es veu res”. Però és pre­ci­sa­ment per la seva existència, per aquesta escletxa, que la novel·la s'imposa. “A través de l'obs­cu­ri­tat, la novel·la il·lumina; a través del silenci, es torna eloqüent.”

L'escrip­tor fa un bri­llant resum de la història de la novel·la des que Cer­van­tes va escriure El Qui­jote. Hi des­criu sobre­tot dues línies: la que entén aquest arte­facte com un cafarnaüm on tot és pos­si­ble i on tot s'ofe­reix per al gaudi i la savi­esa del lec­tor (el que ha d'enten­dre que cal inci­dir en la ceguesa per veure la llum); i la que s'enco­ti­lla en una forma que des­criu la rea­li­tat però no desitja, no vol o no pot, cap­gi­rar la consciència del lec­tor. “La novel·la no és el gènere de les res­pos­tes, sinó de les pre­gun­tes.” Cal escriure no pas per tro­bar solu­ci­ons sinó per expo­sar els dub­tes. I jo afe­geixo: no cal que un novel·lista sigui també un teòric, però em penso que és millor novel·lista si sap expli­car per què escriu i com és que escriu el que escriu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia