La Girona que volem

La gover­nança d'una ciu­tat és la gestió de les imme­di­a­te­ses del pre­sent i la trans­for­mació de les estruc­tu­res de futur. El dia a dia, d'una banda: s'han d'aten­dre les neces­si­tats dels veïns, cal tenir cura de la neteja, del mobi­li­ari urbà, del fun­ci­o­na­ment del trans­port públic i dels equi­pa­ments muni­ci­pals. Però també és impor­tant tre­ba­llar sem­pre amb mirada llarga i visió de futur: orde­nació urbanística, model comer­cial, foment de la cul­tura i reducció pro­gres­siva de les desi­gual­tats entre per­so­nes i entre bar­ris. Això és el que defi­neix un model de ciu­tat o un altre, i el que reque­reix que els ser­vi­dors públics –si em per­me­ten la cèlebre cita– es fixin més en les pro­pe­res gene­ra­ci­ons que en les pro­pe­res elec­ci­ons.

El nos­tre grup observa amb pre­o­cu­pació la manca de model clar per a Girona. Hem recla­mat cons­tant­ment la con­fecció de plans estratègics en àmbits tan relle­vants com la cul­tura, el turisme i el comerç. Cal que ens dotem d'horit­zons per ori­en­tar l'acció del dia a dia i avançar, de mica en mica, cap a la ciu­tat que volem.

Al nos­tre enten­dre, els rep­tes que tenim al davant són molts. La Girona física, d'una banda, que cal orde­nar: les entra­des a la ciu­tat –espe­ci­al­ment el car­rer de Bar­ce­lona– i la con­fecció i el des­en­ca­lla­ment dels plans espe­ci­als de la Devesa, de Sant Narcís o de les Pedre­res. També urgeix abor­dar la pro­blemàtica de la mobi­li­tat a la ciu­tat de forma inte­gral i sense pedaços. Hem de raci­o­na­lit­zar el trànsit al cen­tre i apos­tar clara­ment pel trans­port públic i la mobi­li­tat alter­na­tiva.

Cal, alhora, gene­rar noves cen­tra­li­tats i era­di­car fron­te­res físiques i soci­als entre bar­ris. Els ser­vi­dors públics hem de vet­llar perquè la qua­li­tat de vida d'un gironí no depen­gui de la zona on viu. Cosir urbanísti­ca­ment la ciu­tat i actuar-hi soci­al­ment per acon­se­guir una Girona més cohe­si­o­nada i més justa, ama­ble per a tot­hom.

Aquesta ama­bi­li­tat té molt a veure també amb les opor­tu­ni­tats que ofe­reix la ciu­tat a la seva gent. No podem fiar-ho tot al turisme: cal diver­si­fi­car la nos­tra eco­no­mia i apos­tar per un model de base pro­duc­tiva, que generi valor afe­git i d'ele­vat com­ple­ment social. Hi ha camí per córrer, com l'eco­no­mia verda o nous sec­tors vin­cu­lats al conei­xe­ment. Tenim una UdG amb el poten­cial de gene­rar siner­gies molt posi­ti­ves amb relació a les nos­tres empre­ses i als nos­tres tre­ba­lla­dors, per crear ocu­pació esta­ble i de qua­li­tat.

Per aca­bar, pel crei­xe­ment humà i intel·lec­tual, ens hem de sin­gu­la­rit­zar com a ciu­tat culta i edu­ca­dora tant a l'hora de pro­mo­ci­o­nar-nos exter­na­ment com a l'hora de fer arri­bar la cul­tura a tot­hom. Hem de tenir tota l'ambició per pro­jec­tar-nos al món, però també tota l'atenció per no des­cui­dar la cul­tura de base en bene­fici d'un model d'apa­ra­dor que no com­par­tim.

Segu­ra­ment em deixo mol­tes coses. Però he inten­tat apun­tar algu­nes claus i rep­tes que té Girona al davant i que cal abor­dar entre tots i totes. Bau­man diu que una ciu­tat és una col·lec­ti­vi­tat d'humans unida per una xarxa de pro­jec­tes. Donem pro­jec­tes a Girona. Els neces­sita.