No trenqueu l'ANC

Les espa­nyo­les no són les úniques elec­ci­ons que es fan al món. Encara que el melic espa­nyol és llarg com una tira de cor­bata. No li'l degue­ren tallar bé, a la nació més vella del món, quan va nàixer. Però n'hi ha més, d'elec­ci­ons. Ací mateix, per exem­ple. El 14 de maig se'n fan a l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana per deci­dir-ne el secre­ta­riat naci­o­nal. El lec­tor més inquiet deu recor­dar com van anar les dar­re­res, perquè se'n fan mol­tes, d'elec­ci­ons, a l'Assem­blea. Con­cre­ta­ment, una cada any. I el lec­tor inquiet se'n recor­darà perquè fa un any Jordi Sànchez va subs­ti­tuir Carme For­ca­dell després d'un epi­sodi diri­git per George Lucas. Les elec­ci­ons a l'Assem­blea no són pre­si­den­ci­als. Es trien els mem­bres del secre­ta­riat, que després han de deci­dir qui pre­si­dirà l'enti­tat. La més votada en aque­lles elec­ci­ons va ser Liz Cas­tro i, amb aquest bagatge, va pro­var de ser-ne inves­tida pre­si­denta sense acon­se­guir-ho. Va ser Jordi Sànchez qui va obte­nir-hi més suport. Alguns no ho van enten­dre i van reme­nar el fang. L'Assem­blea és un objec­tiu molt abe­lli­dor. Per a tot­hom. Sànchez ha por­tat una pre­sidència activa. S'ha mogut i s'ha remo­gut en l'aigua­moll del procés per des­en­ca­llar-lo i ha rebut xiu­la­des i aplau­di­ments. A les por­tes d'aques­tes noves elec­ci­ons Jordi Sànchez té con­tes­tació externa i interna. I un grup orga­nit­zat i potent s'hi pre­senta amb la intenció de subs­ti­tuir-lo. Facin i des­fa­cin, escol­tin, però, sobre­tot, no esguer­rin la màquina. Que és potent i encara ser­veix. Com Star Wars.