L'espectador és el bou

Mas de Bar­be­rans ens recorda com ningú el com­po­nent més ani­mal de l'home –i de la dona– modern, els ins­tints pri­ma­ris que ens empa­ren­ten –a uns més que a d'altres– amb els avant­pas­sats de les caver­nes. Mas de Bar­be­rans tensa el fil de la història que entronca amb el pas­sat tro­glodític i evi­den­cia el roma­nent cavernícola de certs éssers huma­noi­des de la soci­e­tat del segle XXI, per bé que l'habi­tant d'aque­lla zona, 6.000 anys abans de Crist, era capaç de repro­duir mani­fes­ta­ci­ons cul­tu­rals cata­lo­ga­des com a patri­moni de la huma­ni­tat –l'art rupes­tre de la serra de Godall–, men­tre que el pro­taurí dels nos­tres dies repro­du­eix aque­lles esce­nes de caça però en viu: caça a l'ani­ma­lista.

El més feri­dor de la violència exer­cida con­tra dues acti­vis­tes d'Anima Natu­ra­lis espec­ta­do­res del cor­re­bou a la plaça de Mas de Bar­be­rans –bonica loca­li­tat ebrenca, bal­co­nada pri­vi­le­gi­ada del Delta, no us la per­deu!– van ser els aplau­di­ments d'una part de la ger­nació con­gre­gada quan un dels energúmens va des­truir la càmera d'una de les agre­di­des. Allà on nia la intran­sigència hi acaba niant també la violència. Quan la plaça aplau­deix un cor­re­bou, la fron­tera entre qui és ani­mal i qui és per­sona es fa pan­ta­nosa, però quan la plaça aplau­deix una agressió a per­so­nes, turu­rut pa amb oli. L'espec­ta­dor és el bou.

Els pro­tau­rins que acu­sen els ani­ma­lis­tes de “pro­vo­car” amb la seva sola presència als cor­re­bous per com­pro­var i enre­gis­trar si es com­pleix escru­po­lo­sa­ment la llei estan jus­ti­fi­cant implícita­ment la violència. ¿Com no ho han de fer si par­tei­xen del mal­trac­ta­ment als ani­mals com a diver­ti­mento? Aga­feu-vos, perquè la tem­po­rada només ha fet que començar i ja s'han regis­trat dos inci­dents.

Diu que quan un gos mos­sega un home no és notícia. La notícia seria que un home mos­segués un gos. Per què, doncs, que Mas de Bar­be­rans cele­bri un cor­re­bou no és notícia?