Flors sense olor

Temps de Flors amb poques flors natu­rals, diuen alguns, repe­tint el tòpic de cada edició. Platja flu­vial sense dret a bany, diuen altres. Maig a Girona, amb la ciu­tat atapeïda de visi­tants atrets per una pri­ma­vera flo­rida i aco­lo­rida amb art, ima­gi­nació i matèria pri­mera no sem­pre natu­ral. I a la riba del Ter, dar­rere el GEiEG, ha bro­tat, fruit d'una neteja i un des­bros­sa­ment, l'ano­me­nada “platja de Girona”, on està pro­hi­bit banyar-se. De fet no hi ha cap con­tra­dicció en el nom. Una platja és una platja. Amb bany o sense. N'hi ha prou que sigui una riba amb sorra o grava i al lito­ral n'hi ha algu­nes amb la sorra fur­tada per lle­van­ta­des però ningú els sos­treu el nom. També hi ha roses natu­rals que no fan cap olor. I ena­mo­ren. Com Girona, o això diuen.