Regals públics

«Per les fes­tes de Nadal es podran rega­lar cot­xes amb incen­tius», va dir diu­menge el con­se­ller Josep Huguet, comen­tant la pròrroga del pla per sub­ven­ci­o­nar el canvi de vehi­cle. La frase resu­meix per­fec­ta­ment l'objec­tiu del pla 2000E: incen­ti­var la gent perquè gasti quan no en té neces­si­tat o pensa que ha d'espe­rar millors temps, apli­cant la psi­co­lo­gia de les cam­pa­nyes de rebai­xes, amb l'agreu­jant que es mal­ba­ra­ten diners públics. Es mal­ba­ra­ten perquè qui ha de can­viar el cotxe ho farà encara que no li donin 1.000 euros del pres­su­post públic, i a qui l'ha de can­viar i no té diners la sub­venció no li arre­gla res. Això en teo­ria, perquè a la pràctica s'ha demos­trat el com­por­ta­ment d'ore­llut de molts con­su­mi­dors: cagats com esta­ven de por, no es matri­cu­lava un cotxe ni per casu­a­li­tat, però amb l'esquer dels 1.000 euros han sor­tit gai­rebé espe­ri­tats a gas­tar-se'n per cap fins a 30.000, el límit de preu que dóna dret al des­compte a Cata­lu­nya (mal­ba­ra­ta­ment addi­ci­o­nal, ja que s'ajuda tant el que es com­pra un cotxe modest com el que vol anar més mudat que el veí i es pot pagar el luxe).

Pot­ser el més injust de tot ple­gat és que l'esquer del des­compte públic només s'ins­tauri en el sec­tor de l'auto­moció. Hi ha mol­tes indústries i ser­veis que les pas­sen putes perquè la gent no gasta, i s'hau­ria d'apli­car una política de no-dis­cri­mi­nació. El més sen­zill i just seria donar a cada con­tri­bu­ent vals de des­compte per valor de 1.000 euros, i que es comprés el que volgués: el cotxe no l'he de can­viar i no el can­viaré pel pla 2000E, però els ben asse­guro que amb els vals uni­ver­sals m'aca­ba­ria de deci­dir a can­viar el sofà (la indústria del moble se'n bene­fi­ci­a­ria), no faria fàstics a com­prar un per­nil d'aquells tan cars (el sec­tor agro­a­li­men­tari en diria bé)... És injust que no ens donin el dret a deci­dir com mal­gas­tem el pres­su­post públic!!