Els experts

Recon­forta veure la mit­jana d'edat de l'equip d'experts que va pre­sen­tar fa uns dies Pedro Sánchez. Recon­forta perquè anima a pen­sar que fins i tot a aquells que comen­cem a arri­bar a l'edat glo­ri­osa de la jubi­lació ens que­den encara uns anys de coll per poder aspi­rar a ser algun dia uns experts. N'hi havia, això sí, alguns –i algu­nes, ep!– de més joves. Però tam­poc no tant. De qua­ranta per amunt, que deu ser l'edat aque­lla en què es deu poder començar a aspi­rar a ser un expert –o una experta, ai!– en alguna cosa. En Sánchez va pre­sen­tar-nos tot l'equip en un camp de fut­bol de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. La relació era ben fàcil: equips, amb fut­bol. Ja ho veuen. Drets o asse­guts en una ban­queta davant d'una de les por­te­ries, en veure'ls, vaig pen­sar que tots ple­gats ser­vi­rien més per fer un bon equip de petanca. A alguns, com a l'exmi­nis­tre Josep Bor­rell, els conei­xe­reu per les seves obres. No sé si ho recor­den. Però, en qua­li­tat de minis­tre d'Obres Públi­ques del govern de Felipe González –quin altre gran expert!–, fa un xic més de 25 anys en Bor­rell va venir a Girona a inau­gu­rar una vari­ant. Un dels que s'hi opo­sa­ven va ense­nyar-li el cul. El vaig trac­tar. Si no fos que en aquells anys encara devia anar a estudi, el del cul hau­ria pogut ser un més de la tribu de l'Anna Gabriel. El minis­tre Bor­rell va mirar un moment aquell cul. Després, va abai­xar el cap, va tallar la cinta i la vari­ant va que­dar inau­gu­rada. Encara fun­ci­ona, però avui quasi ningú no diria que tin­gui la uti­li­tat que resulta que té encara en Bor­rell. Sí, amic Sánchez, un gran expert, l'exmi­nis­tre.