Avió abatut

Els pro­fes­si­o­nals de la segu­re­tat en els aero­ports pas­sen molta ànsia perquè els pas­sat­gers no acce­dei­xin a l'avió amb explo­sius, ni amb tor­na­vi­sos, ni amb una trista ampo­lla d'aigua que no hagin pagat a preu de vi en les boti­gues poste­ri­ors als con­trols, i està bé que sigui així men­tre hi hagi tanta gent que no res­pecta ni la seva pròpia vida. Però el pro­blema, també, és a dins. Després que el vol MS804 de París al Caire acabés dijous pas­sat en aigües de la Medi­terrània, el New York Times ha infor­mat que en aquest mateix avió, pre­ci­sa­ment, havien apa­re­gut ins­crip­ci­ons d'amenaça unes quan­tes vega­des des de fa dos anys. Pro­ba­ble­ment, obra d'afi­li­ats als Ger­mans Musul­mans, movi­ment polític apar­tat del poder manu mili­tari a Egipte, però quan tre­ba­lla­dors de l'aeronàutica escri­uen que “aba­trem aquest avió” no és per pren­dre-s'ho a la fresca. I fa deu anys que Phi­lippe de Villi­ers, a França, va publi­car el lli­bre Les mosquées de Roissy –Roissy, és a dir l'aero­port Char­les de Gau­lle, d'on va par­tir el vol MS804, pre­ci­sa­ment–, que, entre altres con­si­de­ra­ci­ons, denun­cia la isla­mit­zació crei­xent de molts dels qui hi fan una jor­nada labo­ral: el del tau­lell d'infor­mació, el qui com­prova el pas­sa­port, el qui fa la radi­o­gra­fia de les male­tes, el qui les trans­porta… N'han des­pat­xat alguns, tot­hom sap que ni de bon tros tots. Un míssil enviat des de Síria o Líbia és una hipòtesi inver­sem­blant; sem­bla més fàcil un sabo­tatge faci­li­tat des de dins. D'aquí a quinze dies comença l'Euro­copa de fut­bol, a França pre­ci­sa­ment.